Informe de sostenibilitat - Ajuntament de Palafrugell

More documents

Recommendations

Info

56 INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR POUM DE PALAFRUGELL - AVANÇ Figura 12. Risc d'inundació a Palafrugell Font: Document complementari annex per donar compliment a l’informe de l’ACA - POUM
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR POUM DE PALAFRUGELL - AVANÇ 2.1.5.4 HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA El terme municipal de Palafrugell es reparteix en dos grans dominis hidrogeològics: el sistema “Baixa Costa Brava” i el sistema “Empordà”. La major part del terme municipal està en el primer: tota la costa, la plana de l’Aubi i les Gavarres; mentre que el pla de Llofriu pertany al domini hidrogeològic de l’Empordà . Les formacions geològiques que s’exploten en cadascun d’aquests dos grans dominis són: • Sistema Baixa Costa Brava o Aqüífers en formacions granítiques o Dipòsits detrítics i calcaris del cambroordovicià (molt poca rellevància) • Sistema Empordà o Dipòsits quaternaris al·luvials o Nivells paleògens Els granits de la Costa Brava constitueixen una unitat hidrogeològica de tipus fissurat. La recàrrega d’aquests aqüífers es produeix en les superfícies granítiques meteoritzades (sauló), altament permeables, des d’on s’infiltra l’aigua a partir de les diàclasis existents. Aquest sistema és drenat a partir de diverses fonts, tot i que els rendiments són modestos. En el municipi es coneixen 13 concessions d’aprofitaments d’aquestes aigües. Globalment no suposen més de 0.05 hm 3 /any i el seu ús es majoritàriament agrícola. Són aigües bicarbonatades càlciques, amb elevats continguts de ferro i manganès. La qualitat per al reg pot quedar compromesa pels seus continguts de sodi. Els dipòsits quaternaris al·luvials de la riera Grossa de Llofriu formen part d’una unitat hidrogeològica, del tipus aqüífer lliure, que té continuïtat cap a la riera de Pals. Les anàlisis que s’han pogut consultar donen lloc a aigües bicarbonatades-sulfatades càlciques. Els continguts en nitrats d’aquestes aigües poden arribar a ser significatius. El gruix aproximat és de 6 a 12 m i per sota es troben nivells paleògens que són els que exploten els pous més profunds d’aquesta zona. A Palafrugell s’han inventariat una desena d’aprofitaments a través de concessions d’aigües subterrànies que correspondrien a aquesta unitat. Globalment, no representen més de 0,03 hm 3 /l’any. Els materials paleògens donen lloc a aqüífers més profunds, que es desenvolupen en els nivells de conglomerats, gresos i calcàries d’aquests dipòsits. Els aqüífers es recarreguen, o bé a través dels escassos afloraments en superfície d’aquests materials, o bé a través del quaternari que els recobreix en la seva major part. Els aprofitaments que exploten aquestes aigües es fan a través de pous més o menys profunds, com el de Llofriu, que abasta els masos d’aquesta zona que encara no tenen connexió a la xarxa pública de subministrament. Lligats a les petites rieres i torrents que solquen el corredor de Palafrugell i la franja litoral es desenvolupen nivells aqüífers molt localitzats, íntimament lligats al règim pluviomètric i que han estat tradicionalment aprofitats per al reg agrícola a partir de pous poc profunds i, generalment, oberts a tota la plana d’Aubi i Sant Margarida. 57
Page 1:
POUM DE PALAFRUGELL INFORME DE SOST
Page 5 and 6: INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Page 55: INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Page 107 and 108:
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Page 109:
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Page 112 and 113:
112 INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIE
Page 114 and 115:
Page 116 and 117:
Page 118 and 119:
Page 120 and 121:
Page 122 and 123:
Page 124 and 125:
Page 126 and 127:
Page 128 and 129:
Page 130:
show all

Informe de sostenibilitat - Ajuntament de Palafrugell

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?