Informe de sostenibilitat - Ajuntament de Palafrugell

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR
POUM DE PALAFRUGELL - AVANÇ
La riera d’Aubi discorria fins al 1924 pel corredor de Palafrugell des d’aquesta població fins a la
badia de Palamós amb un traçat continu i una superfície total de la conca de 40 km 2 . A partir de
les obres de desviament efectuades aquell any en el seu curs mitjà, ha quedat fragmentat en
dues conques independents, l’Aubi alt i l’Aubi baix, que desemboquen al mar, respectivament, a
la platja de Castell i a la badia de Palamós. Amb una xarxa clarament dissimètrica, la riera d’Aubi
es nodreix preferentment dels cursos que hi tributen pel seu marge dret des dels vessants de
les Gavarres. Si bé, sota el nom de riera d’Aubi es considera tota la seva conca, el topònim del
curs fluvial, en sentit estricte, no s’aplica fins a les proximitats de la masia de la Torre Roja, al
pont del Dimoni, on el conjunt de les petites rieres de Vila-seca, d’en Belluga, de la Tortuga, del
Mas Roquer i de Vilarnau conflueixen successivament i defineixen un curs més ample i precís, a
prop ja del límit del terme de Mont-ràs.
La riera de Vila-seca baixa des del puig de Cantallops, travessa el camí vell de Tamariu i voreja
l’antic nucli que li dóna el nom, passant al peu de la torre de moros. Rep per la dreta les rieres de
la Tortuga i d’en Belluga i voreja el veïnat de Santa Margarida, tram a partir del qual canvia de nom
i passa a anomenar-se riera de Santa Margarida. Abans de passar pel pont del dimoni encara rep
la riera de Vilarnau. En gran part del seu curs, la riera no és més que un estret canal a la vora del
camí o una línia de canyes en mig dels camps. En alguns punts però, com a l’indret de la Torre de
Vila-seca, encara es conserva la secció natural del curs.
La riera Grossa de Pals rep les aigües que drenen el vessant nord del corredor de Palafrugell:
rieres de Llofriu, Brugueres, etc. La riera Grossa de Pals vessava les seves aigües al Daró a la
platja de Pals, després que aquest hagués drenat cap a la plana del Baix Empordà una bona part
del sector central de les Gavarres. Actualment el curs del Daró ha estat modificat i transvasades
les seves aigües cap al Ter.
Les dues conques esmentades, la de l’Aubi Alt i la de la riera Grossa de Pals, comprenen la major
part de la superfície del terme. Completen la xarxa hidrogràfica superficial de Palafrugell un
conjunt de petites conques litorals independents, que tributen directament al mar des dels
massissos que voregen amb la costa: rieres de Tamariu i Mas Batllia, la Pedrosa, Llafranc, Mas
Gombau, Canadell, etc.
La riera de Tamariu és el punt de confluència d’una sèrie de torrents que drenen una conca
encerclada pels relleus dels Comals, Cantallops i Puig Gruí-Puig Rumí: Llor, Mas Batllia, Cruanyes,
Moreu, Puig Gruí, etc. El punt de confluència de la xarxa es troba justament a l’inici de la trama
urbana de Tamariu i el traçat natural del drenatge coincideix amb el del carrer Riera d’aquesta
població. Al nord i al sud de Tamariu (zones d’Aigua Xelida i la Musclera) la costa és escarpada
arribant els penya-segats arran de mar fet que impedeix l’existència de conques de drenatge
definides, només s’insinuen les rieres de la Pedrosa i la Cau a les cales del mateix nom.
La riera de Llafranc té una forma estreta i allargada i recull les aigües que baixen del vessant sud
del Puig Gruí a través de les rieres de Mascort, Can Mina, etc. El tram final, tot i que delimitat pel
traçat dels carrers, encara és visible en la zona urbana de Llafranc.
A la zona de Calella, l’extensió de la trama urbana fins els peus dels relleus que delimiten la franja
litoral ha emmascarat les conques de drenatge naturals. Algunes de les rieres s’endevinen en el
traçat dels carrers i la morfologia urbana, i de vegades en la vegetació espontània que hi sorgeix.
La xarxa hidrogràfica de les petites conques litorals està molt artificialitzada. Els petits cursos
litorals travessen els nuclis costaners i estan parcialment urbanitzats en els seus trams finals
(per exemple la riera de Llafranc) o directament assimilats per la trama urbana, com és el cas del
carrer Riera de Tamariu que ocupa l’antic traçat de la riera. Aquesta ocupació dels passos
53