Informe de sostenibilitat - Ajuntament de Palafrugell

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR
POUM DE PALAFRUGELL - AVANÇ
secà: conreus d’oliveres, d’ametllers o de garrofers (83a) i el de pinedes de pi blanc amb
sotabosc de brolles silicícoles, de terra baixa (42ac).
Existeix una problemàtica associada a la sobreexplotació dels aqüífers
Les unitats hidrogeològiques de la Baixa Costa Brava i del sistema fluviodeltàic del Ter estan
identificats com unitats amb risc de sobreexplotació, ja que es considera que es realitzen
extraccions anuals majors o iguals al volum mig de recursos renovables. Tal com s’observa a les
dades del document IMPRESS realitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua, la massa d’Al·luvials de
la Costa Brava presenta un nivell alt de pressió sobre el seu estat quantitatiu, derivat
principalment de les captacions d’aigua.
El sòl agrícola ha perdut superfície progressivament tot i que es conserven zones de valor com
el Pla de Llofriu, el Pla d’Aubí o el Pla de Santa Margarida.
Aquesta apreciació es correspon amb la litologia i la morfologia del terreny. Així, a les zones
esmentades com de major capacitat agrícola, els sòls es desenvolupen sobre llims i sorres fines,
els pendents són suaus i el drenatge bo. A aquests factors cal sumar-hi la relativa disponibilitat
d’aigua tenint en compte la presència de l’Aubi i els torrents que configuren la seva capçalera en
un cas i la riera de Llofriu a l’altra.
Es detecten alguns conflictes alguns conflictes derivats de la implantació industrial al pla de
Llofriu; creixement al sector sud del casc de Palafrugell i abandonament de terres per la
perspectiva urbanitzadora al pla de Santa Margarida.
Especialment a la zona litoral i en l’espai entre els nuclis costaners i el nucli urbà de
Palafrugell existeix una dispersió d’usos urbans i urbanitzacions en SNU.
De manera especialment rellevant al voltant dels nuclis costaners, i entre aquests i el nucli de
Palafrugell existeix una proliferació d’usos de tipologia periurbana que taquen aquest espai de
sòl no urbanitzable. Aquests usos es concentren principalment al voltant dels eixos viaris que
comuniquen el nucli de Palafrugell amb els nuclis costaners de Calella de Palafrugell, Llafranc i
Tamariu.
Existeix una xarxa de connectivitat social estructurada a partir d’una xarxa de camins
senyalitzats
Al terme municipal es disposa d’una completa xarxa de camins, els quals es troben integrats en
diversos inventaris de camins, i per tant senyalitzats i cartografiats. Per tant, tots dins de la
seva funcionalitat, hauran de tenir-se en compte a l’hora de preveure els nous
desenvolupaments amb l’objectiu de mantenir la seva funció com a connectors socials. S’ha de
destacar la presència del camí de ronda, el qual esdevé un valor important pel seus valors
ambientals, socials i culturals.
Existeix una important pressió sobre els sistemes de subministrament i sanejament,
especialment en els mesos d’estiu.
Com sòl ocórrer en els municipis del litoral amb potencial turístic, la pressió sobre els sistemes
d’abastament d’aigua i de sanejament es fa especialment intens al llarg de la temporada alta, fet
que haurà de ser tingut en compte per tal de garantir la suficiència d’aquests recursos i la seva
capacitat per absorbir les puntes que es produeixen en aquest període.
Com a riscos naturals, s’identifica risc d’incendi a les zones forestal de segona línia de la
costa, i episodis puntuals d’inundació derivat del desbordament de punts concrets.
Pel que fa al risc d’incendi es considera especialment sensible la zona localitzada a segona línia
de la costa, en tant que és una zona on es localitzen diverses zones residencials de baixa
89