Informe de sostenibilitat - Ajuntament de Palafrugell

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR
POUM DE PALAFRUGELL - AVANÇ
2.1.5.4 HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA
El terme municipal de Palafrugell es reparteix en dos grans dominis hidrogeològics: el sistema
“Baixa Costa Brava” i el sistema “Empordà”. La major part del terme municipal està en el primer:
tota la costa, la plana de l’Aubi i les Gavarres; mentre que el pla de Llofriu pertany al domini
hidrogeològic de l’Empordà .
Les formacions geològiques que s’exploten en cadascun d’aquests dos grans dominis són:
• Sistema Baixa Costa Brava
o Aqüífers en formacions granítiques
o Dipòsits detrítics i calcaris del cambroordovicià (molt poca rellevància)
• Sistema Empordà
o Dipòsits quaternaris al·luvials
o Nivells paleògens
Els granits de la Costa Brava constitueixen una unitat hidrogeològica de tipus fissurat. La
recàrrega d’aquests aqüífers es produeix en les superfícies granítiques meteoritzades (sauló),
altament permeables, des d’on s’infiltra l’aigua a partir de les diàclasis existents. Aquest sistema
és drenat a partir de diverses fonts, tot i que els rendiments són modestos. En el municipi es
coneixen 13 concessions d’aprofitaments d’aquestes aigües. Globalment no suposen més de
0.05 hm 3 /any i el seu ús es majoritàriament agrícola. Són aigües bicarbonatades càlciques, amb
elevats continguts de ferro i manganès. La qualitat per al reg pot quedar compromesa pels seus
continguts de sodi.
Els dipòsits quaternaris al·luvials de la riera Grossa de Llofriu formen part d’una unitat
hidrogeològica, del tipus aqüífer lliure, que té continuïtat cap a la riera de Pals. Les anàlisis que
s’han pogut consultar donen lloc a aigües bicarbonatades-sulfatades càlciques. Els continguts
en nitrats d’aquestes aigües poden arribar a ser significatius. El gruix aproximat és de 6 a 12 m i
per sota es troben nivells paleògens que són els que exploten els pous més profunds d’aquesta
zona. A Palafrugell s’han inventariat una desena d’aprofitaments a través de concessions
d’aigües subterrànies que correspondrien a aquesta unitat. Globalment, no representen més de
0,03 hm 3 /l’any.
Els materials paleògens donen lloc a aqüífers més profunds, que es desenvolupen en els nivells
de conglomerats, gresos i calcàries d’aquests dipòsits. Els aqüífers es recarreguen, o bé a través
dels escassos afloraments en superfície d’aquests materials, o bé a través del quaternari que els
recobreix en la seva major part. Els aprofitaments que exploten aquestes aigües es fan a través
de pous més o menys profunds, com el de Llofriu, que abasta els masos d’aquesta zona que
encara no tenen connexió a la xarxa pública de subministrament.
Lligats a les petites rieres i torrents que solquen el corredor de Palafrugell i la franja litoral es
desenvolupen nivells aqüífers molt localitzats, íntimament lligats al règim pluviomètric i que han
estat tradicionalment aprofitats per al reg agrícola a partir de pous poc profunds i, generalment,
oberts a tota la plana d’Aubi i Sant Margarida.
57