Informe de sostenibilitat - Ajuntament de Palafrugell

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR
POUM DE PALAFRUGELL - AVANÇ
Les estadístiques dels darrers anys donen una baixa incidència, en termes comparatius amb la
resta del territori, pel que fa al nombre d’incendis i la superfície afectada. Des de l’any 1970,
s’han declarat a Palafrugell un total de 67 incendis forestals que ha cremat un total de 307 ha. El
més important va ser el que va cremar al paratge del Catalanet (Llofriu) el 24 d’agost de 1975,
causat presumiblement per negligència (colilles de cigarreta) i que va afectar un total de 205 ha.
Per últim, cal esmentar que en el municipi hi ha un Pla de Prevenció d’Incendis Forestals, el qual
identifica, entre d’altres, les carreteres i pistes d’especial interès en la lluita contra els incendis
forestals.
2.1.4.3 RISC D’INUNDACIÓ
L’anàlis detallat del risc d’inundació e srealitza dintre de l’apartat de “Cicle de l’aigua” en aquest
mateix document.
2.1.4.4 RISCOS PER A LA PROTECCIÓ CIVIL
A partir de la información consultada al Mapa de protecció civil del Departament d’Interior de la
Generalitat de Catalunya no es detecten riscos tecnològics derivat d’activitats potencialment
perilloses, conduccions o trànsit associat al transport d’aquestes mercaderies perilloses.
2.1.5 CICLE DE L’AIGUA
2.1.5.1 HIDROLOGIA SUPERFICIAL
En la unitat compresa per l’anomenat corredor de Palafrugell destaquen les rieres d’Aubi i de
Calonge i el Ridaura, com a sistemes més representatius, dels quals al nostre àmbit d’estudi s’hi
inclou la capçalera de l’Aubi. Tanmateix també cal esmentar que el terme municipal es situa en
un canvi de conca: d’una banda l’Aubi que es dirigeix cap el sud; i de l’altra la riera Grossa de Pals
(i riera d’Esclenyà), que es dirigeix cap el Nord, és a dir, cap el Daró Vell i la riera de Pals.
Completa aquesta xarxa fluvial el conjunt de petites rieres litorals que conformen petites
conques.
L’Aubi ha perdut l’entitat que havia tingut anteriorment com a curs fluvial. El sistema de l’Aubi
(rieres de Vila-seca, Santa Margarida, Aubi), tot i constituir el principal sistema hidrogràfic del
municipi, es troba molt modificat ja que en molts trams del seu traçat queda restringit a un
estret canal a la vora dels camins o entre els camps.
La riera Grossa de Pals, situada al nord-oest del municipi, recull les aigües que drenen els
vessants orientals de les Gavarres (superfície de la conca, 51,92 km 2 ), a través de la riera
Grossa de Llofriu, les de Bonida, Brugueres, etc.
La presència de grans infraestructures ha provocat que tota la xarxa hidrogràfica tingui un gran
valor ecològic i per tant, tots els cursos d’aigua esdevenen elements susceptibles de protecció
i/o conservació. Prenen especial importància: l’Aubi, la riera Grossa, torrent de les Murtres, riera
de l’Avellí, riera d’Esclanyà, riera de les Brugueres, la riera de Vilaseca, la riera de Tamariu, la riera
de Llafranc, la riera de Vilaseca, i altres cursos de menor entitat associats a aquestes.
51