Informe de sostenibilitat - Ajuntament de Palafrugell

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR
POUM DE PALAFRUGELL - AVANÇ
• L’element corològic més important de la flora del municipi és, com és lògic donada la
seva situació, el mediterrani. Més del 50% de les espècies són pròpies de la regió
mediterrània, i es fan, principalment, dins el domini de la sureda, de l’alzinar i de la
garriga.
• A continuació segueix el grup d’espècies anomenades pluriregionals, que tenen la
particularitat de fer-se en diferents regions del món. Pertanyen a aquest grup més del
28% dels tàxons trobats al municipi.
• Les espècies introduïdes sobrepassen ja el 14% de la flora. Pertanyen a aquest grup el
pi pinastre (Pinus pinaster), diferents espècies utilitzades en jardineria capaces de
reproduir-se fàcilment i ara ja subespontànies, com ara el bàlsam (Carpobrotus edulis),
la figuera de moro (Opuntia maxima), les mimoses (Acacia sp.), el vernís del Japó
(Ailanthus altissima), la flor de nit (Mirabilis jalapa), la cabellera de la reina (Aptenia
cordifolia), l’atzavara (Agave americana)...; també ho són moltes espècies d’ambients
ruderals i camps de conreu.
• El grup corològic menys representat, lògicament, és el de les plantes eurosiberianes,
amb un 7%, que es refugien en fondalades, rieres de certa entitat, llocs ombrívols,
frescals i humits. Dins del municipi, un dels únics llocs que reuneix aquestes condicions
és la font de la Teula, on trobem l’orval (Hypericum androsaeum), l’hipèric tetràpter (H.
tetrapterum), el fenàs de bosc (Brachypodium sylvaticum), l’arç blanc (Crataegus
monogyna subsp. monogyna), el sanguinyol (Cornus sanguinea), la lleterassa de bosc
(Euphorbia amygdaloides subsp. amygdaloides), el ranuncle (Campanula rapunculus),
la canabassa (Eupatorium cannabinum), el botó d’or (Ranunculus repens)...
La distribució, tant de grups corològics com de formes vitals i famílies de plantes superiors, que
es presenta al municipi és la que caldria esperar tenint en compte la seva situació biogeogràfica,
destacant, en tot cas, l’elevat percentatge d’espècies introduïdes que, per les dades de les quals
es disposa, seria dels més elevats de les comarques gironines. De fet, tot el litoral de la Costa
Brava té un percentatge de tàxons al·lòctons molt alt, i això és conseqüència de la intensa acció
humana i d’un clima poc fred, que permet que aquests plantes forànies visquin a l’hivern, cosa
que no passa a l’interior del territori.
Pel que fa a elements de flora d’interès, per la seva singularitat o raresa, destaquen alguns
ambients característics del municipi com:
− Els penya-segats litorals, en els quals trobem espècies singulars com la viola arborescent
(Viola arborescens), el plantatge subulat (Plantago subulata subsp. subulata), la
lleterassa arborescent (Euphorbia dendroides) o diversos Limonium.
− Són també interessants les espècies pròpies de les suredes ben conservades, cas de la
pulicària d’olor (Pulicaria odora), la presència de la qual indica que aquestes s’han
conservat així des de fa molt temps; i algunes espècies euro-siberianes, com l’orval
(Hypericum androsaemum) que es refugien en llocs ombrívols, frescals i humits, i que al
municipi tindrien les seves úniques localitats a la font de la Teula.
31