Informe de sostenibilitat - Ajuntament de Palafrugell

86
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR
POUM DE PALAFRUGELL - AVANÇ
lliure. A més, alguns creixements urbanístics encara pendents d’execució afecten zones
d’elevat interès, especialment a la franja litoral, i afecten també negativament al
paisatge, ja que introdueixen elements que trenquen els límits visuals de les conques i
alteren l’alternança cromàtica entre vegetació i topografia.
• Pel que fa a les vies escèniques, sobreviuen alguns recorreguts que foren en altre
temps articuladors de tota l’estructura rural, entorn dels quals es formaren els antics
nuclis de població convertits en molts casos en fites territorials importants (Llofriu,
Santa Margarida, Ermedàs...) i que, per tant, convé respectar com a traçat arquitectònic
actual. Cal destacar la transcendència que, com a recorregut paisatgístic, té el Camí de
Ronda costaner.
Però les noves vies ràpides, com a eixos de relació, sovint han estat suport
d’edificacions de tota mena que interfereixen la visió del paisatge i reforcen i
prolonguen la imatge suburbial dels nuclis edificats (carretera comarcal Palamós -
Begur). Cal destacar l’agressió potencial que significa l’autovia del mar, ja actualment de
traçat sobredimensionat.
• Pel que fa als miradors o fites, han aparegut nous centres d’atenció que han desplaçat
l’interès d’aquelles fites que havien assolit en el territori un protagonisme en relació
amb la seva permanència i la seva història. Això ha fet que les siluetes dels nuclis
urbans, tradicionalment jerarquitzades pels edificis significatius (església o torre de
defensa) hagin deixat pas a perfils incomprensibles pel seu desordre. Això es claríssim
a Palafrugell, Calella i Llafranc (el cas de la “Colina del Sol” és exemplar); Llofriu ofereix
encara la seva silueta tradicional.
• Pel que fa a les vores (elements lineals que estableixen límits entre dos sectors
homogenis) és important esmentar que, en el nucli de Palafrugell, estan poc definides i
constantment interferides. Això té relació evident amb el fet que la ciutat, en un
creixement en taca d’oli, pot créixer potencialment en qualsevol direcció. En
planejaments anteriors mai no es parlava dels límits de la ciutat, els quals quedaven
sempre com a zones d’expectativa urbana: hi apareixien parets mitgeres vistes, carrers
interromputs, edificis pantalla… Cal citar de nou la delineació del bosc feta pels conreus,
que delimiten moltes de les conques visuals del territori, i les extenses vores de costa
encara verges.
També cal destacar l’impacte que produeix la presència d’activitats extractives al municipi. Al
terme municipal existien tres activitats (Pugi d’en Ristol, la Bòbila i la Musclera).