Informe de sostenibilitat - Ajuntament de Palafrugell

62
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR
POUM DE PALAFRUGELL - AVANÇ
• La utilització de tot el volum d’aigua subterrània concedit en explotació supera
àmpliament la capacitat de recàrrega dels sistemes aqüífers del municipi.
L’aproximació que s’ha realitzat del balanç hídric indica que el volum d’aigua que
s’infiltra en el subsòl, arribant a incrementar les reserves d’aigua subterrània, és de
l’ordre dels 350.000 m 3 /any. Actualment, les 126 concessions autoritzades per a
l’aprofitament d’aquestes aigües superen en molt aquest volum. No es coneix el volum
real utilitzat a través d’aquestes concessions, ja que les dades estan molt
desagregades, algunes són incompletes i/o molt antigues. Tanmateix, les estimacions
realitzades apunten a que probablement sí que s’està superant la capacitat de
renovació dels aqüífers. Una anàlisi més acurada requeriria una depuració i revisió
d’aquestes concessions
• La gestió actual de les aigües subterrànies és insuficient per garantir la protecció dels
aqüífers de la fossa de Palafrugell, en aplicació del Decret 328/1988. En les dades del
registre de concessions consten nou aprofitaments catalogats com pertanyents al
sistema protegit. Hi ha, però, moltes concessions anteriors a la data d’entrada en vigor
d’aquesta llei que podrien afectar igualment el sistema protegit i, pel que es coneix, no
s’ha realitzat la revisió de les concessions, tal i com preveu la pròpia norma. D’altra
banda, l’aqüífer Baixa Costa Brava també es considera protegit, tot i que el perímetre
que defineix la norma no inclou el municipi de Palafrugell. Tanmateix, des del punt de
vista de funcionament hidrogeològic, els aprofitaments que es donen a la plana de
l’Aubi afectarien igualment l’aqüífer protegit.
• Els recursos propis cobreixen una part molt petita de la demanda d’aigua total al
municipi, ja que l’Ajuntament no disposa de captacions pròpies. De fet, la xarxa pública
s’abasteix de l’aigua comprada a la Mancomunitat Intermunicipal de Palafrugell, Begur,
Pals, Regencós i Torrent, extreta dels pous ubicats als municipis de Gualta i Torrent.
Actualment, només alguns masos de Llofriu resten sense connectar a la xarxa pública, i
els aprofitaments d’aigües procedents de recursos propis són residuals, atenent al
consum global del municipi.
2.1.5.5 ABASTAMENT D’AIGUA
Palafrugell no té captacions pròpies. S’abasta de l’aigua procedent dels pous de Gualta i de les
captacions de Torrent, on a més s’hi troba l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP). A partir
de l’ETAP de Torrent l’aigua arriba al dipòsit de Cremany, el qual té una capacitat total de 950 m 3 .
La xarxa de subministrament s’abasta del dipòsit de Cremany, que omple els dipòsits de
Cantallops (4.600m 3 ). A partir d’aquest dipòsit s’omplen els de Calella-Llafranc (3.600 m3),
Tamariu (250 m3) i Aigua Xelida (400 m 3 ).
La xarxa en baixa a Palafrugell nucli s’inicia directament al dipòsit de Cantallops. També s’hi
deriva el subministrament a Llofriu, a través d’un dipòsit regulador de 475 m 3 (Molí de Vent). El
grau d’autosuficiència varia entre un màxim d’1,22 dies a l’hivern i un mínim de 0,65 a l’estiu.
Existeix el Projecte Bàsic de Renovació i Millora d'Abastament d'Aigua al terme de Palafrugell, que
van acordar l'Ajuntament de Palafrugell i l'empresa SOREA. En el moment de redacció del present
document preliminar no s’ha disposat de dades més recents de l’estat de la xarxa i de consums,
dades que sí estaran disponibles en la fase d’aprovació inicial del Pla.