Informe de sostenibilitat - Ajuntament de Palafrugell
Informe de sostenibilitat - Ajuntament de Palafrugell
Informe de sostenibilitat - Ajuntament de Palafrugell
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR<br />
POUM DE PALAFRUGELL - AVANÇ<br />
2.1.2.4 CONNECTIVITAT ECOLÒGICA<br />
En l’àmbit regional, existeixen problemes <strong>de</strong> connectivitat entre els espais protegits <strong>de</strong> l’interior<br />
(les Gavarres) i els litorals (Muntanyes <strong>de</strong> Begur i Castell – Cap Roig), ja que entremig s’hi troba<br />
la plana <strong>de</strong> <strong>Palafrugell</strong>, altament antropitzada i urbanitzada.<br />
Per altra banda, els tres espais protegits pateixen un enorme grau <strong>de</strong> pressió humana. Així, el<br />
massís <strong>de</strong> les Gavarres sofreix un aïllament molt fort, essent encerclat per una anella <strong>de</strong><br />
carreteres molt transita<strong>de</strong>s; i els massissos litorals estan fragmentats en diverses àrees<br />
separa<strong>de</strong>s per una colonització urbana que es va estenent en taca d’oli.<br />
Per tant, una correcta gestió <strong>de</strong> la plana empordanesa (en aquest cas <strong>de</strong>l corredor <strong>Palafrugell</strong>-<br />
Palamós) adquireix una rellevància important a l’hora d’afavorir els mecanismes <strong>de</strong> connexió<br />
biològica actualment força compromesos, així com mantenir aquelles àrees que funcionen com<br />
a zones d’amortiment o tampó <strong>de</strong>ls principals espais naturals, reduint els impactes negatius<br />
d’una excessiva freqüentació humana. Cenyint-nos a l’àmbit <strong>de</strong>l municipi, les zones que millor<br />
compleixen alguna d’aquestes funcions són:<br />
• La riera Grossa, que travessa el municipi pel sector occi<strong>de</strong>ntal, <strong>de</strong> les Gavarres al límit<br />
nord. És una riera que normalment no porta aigua, i la vegetació <strong>de</strong> ribera es troba molt<br />
<strong>de</strong>gradada, però, en anar acompanyada d’una sanefa <strong>de</strong> bosc a banda i banda<br />
(principalment alzines i pins) d’amplada diversa però contínua, facilita, juntament amb<br />
les rieres d’Esclanyà i <strong>de</strong> Saltseseugues, la connexió ecològica entre els boscos <strong>de</strong> les<br />
Gavarres, a l’oest, i els <strong>de</strong> les Muntanyes <strong>de</strong> Begur, a l’est, a través <strong>de</strong> la plana agrícola,<br />
evitant l’aïllament ecològic d’aquests últims. A més, el seu pas ha implicat la<br />
construcció d’un pont a la C-66, reduint el seu efecte barrera. El paper <strong>de</strong> connector<br />
ecològic es veu complementat per la presència <strong>de</strong> diversos boscos-illa propers a la<br />
riera. Malgrat tot, en alguns trams el connector es troba força <strong>de</strong>gradat, i la seva<br />
funcionalitat és reduïda (cal <strong>de</strong>stacar l’abundància <strong>de</strong> tanques poc permeables a la<br />
fauna). En qualsevol cas, és un element clau per garantir una certa funcionalitat<br />
ecològica <strong>de</strong>l territori en aquesta zona.<br />
EIN les<br />
Gavarres<br />
Figura 5. Àmbit <strong>de</strong> la riera Grossa<br />
Boscos-illa<br />
La imatge mostra com la vegetació arbòria associada a la riera Grossa permet posar en contacte els boscos <strong>de</strong> les Gavarres amb els<br />
<strong>de</strong> les muntanyes <strong>de</strong> la Serralada Litoral (EIN <strong>de</strong> les Muntanyes <strong>de</strong> Begur).<br />
EIN Muntanyes<br />
<strong>de</strong> Begur<br />
39