Informe de sostenibilitat - Ajuntament de Palafrugell

54
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR
POUM DE PALAFRUGELL - AVANÇ
naturals de drenatge de les aigües de pluja té conseqüències diverses, tan des del punt de vista
de la modificació del que seria la dinàmica natural, com de les situacions de risc que se'n
deriven. Cal esmentar que l’antropització dels cursos i la seva integració més o menys radical en
la trama urbana té conseqüències en el règim hidrològic, doncs disminueix la capacitat
d’infiltració a l’hora que augmenta la velocitat del flux, agreujant així els fenòmens d’inundació,
que ja de per si provocaria el règim fluvial mediterrani.
Els cursos que drenen aquest territori presenten un tarannà típicament mediterrani, tenen les
seves conques situades a la Serralada Litoral i aboquen al mar de manera directa, amb un règim
que es caracteritza per l’extrema variabilitat estacional. Aquesta estreta dependència climàtica
troba el seu màxim exponent en el fort contrast entre la pràctica inexistència de flux amb què es
troben la majoria dels mesos de l’any i la torrencialitat amb què responen a episodis plujosos
especialment intensos. Fins i tot el curs principal, la riera d’Aubi, roman sense aigua la major part
de l’any.
De manera general, podem establir que la xarxa fluvial de Palafrugell presenta una estacionalitat
i un estiatge acusat. A més, les dades històriques apunten a una recessió dels cabals en els
darrers anys. Aquesta disminució pot explicar-se: d’una banda, pel descens del nivell freàtic
regional, que produeix l’assecament de moltes fonts i elimina així els únics aports a la xarxa
superficial fora dels episodis de pluja; i de l’altra, per la integració de les aigües pluvials en la
xarxa de sanejament. Així per exemple, el drenatge de la zona que actualment ocupa el nucli de
Palafrugell, es dirigiria de forma natural cap a la riera d’Aubi a través del torrent del Sorell.
Actualment, les aigües pluvials són interceptades i integrades en la xarxa de clavegueram amb
destí a depuradora i des d’allí son abocades directament al mar. Només en casos de pluges
intenses, en que el clavegueram no és capaç d’absorbir els cabals instantanis generats, les
aigües retroben el seu curs natural, o bé a través dels sobreeixides expressament dissenyats a
l’efecte, o bé espontàniament. Això comporta una problemàtica afegida i és que la part de cabals
que poden circular per la riera d’Aubi provenen del sobreeiximent de la xarxa de sanejament del
nucli urbà.
Un tret compartit pels cursos principals de tota aquesta zona geogràfica, que agreuja el
comportament torrencial i facilita la inundació dels cursos baixos, és l’existència d’un fort canvi
de pendent de la majoria de rieres i torrents quan abandonen els relleus de les zones de
capçalera i arriben a les planes per les quals han de circular abans de lliurar-se al mar. Aquesta
ruptura de pendent havia donat lloc tradicionalment a zones que quedaven temporalment
inundades pel drenatge deficient després de les pluges (a Palafrugell, els paratges de Bonida,
Prat Xirlo...). Actualment, la construcció de recs i la modificació general que han sofert aquestes
zones ham eliminat aquest tipus de funcionament.
L’ocupació urbana i impermeabiltizació de les rieres i les seves conques té una sèrie de
conseqüències en la dinàmica hidrològica. D’una banda es disminueix la capacitat d’infiltració,
amb la qual cosa es redueixen les aportacions a les reserves subterrànies i augmenten els
cabals que han de ser desaiguats per uns canals més o menys artificialitzats. El dimensionat de
les canalitzacions destinades a absorbir les aigües pluvials no sempre és suficient provocant-se
inundacions puntuals en carrers, soterranis, etc.
Per últim, l’estat de les aigües de bany al litoral de Palafrugell pot qualificar-se d’excelents, a
partir de les dades d’analítiques constants que realitza l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).