18 pobles de menys de 1.000 habitants

More documents

Recommendations

Info

24 vilaweb.cat Divendres, 8 d’abril de 2022 SERGIO CABALLERO PRATS I CAMPS El teatre m’ha donat l’oportunitat de ser molt més empàtic amb la gent, encara que també em posen molt nerviós, perquè moltes vegades pense: “Per què això no ho enteneu?” O “per què sou així?” Era molt bonic, però quan s’acabava la jornada laboral, tornaves a la realitat i em deia: jo sóc aquest... —Ser actor és això? —Sí. És l’art de la mentida, amb molta veritat. De la màgia, de la il·lusió, és com poder disfressar-te i entrar dins estats de persones, de mentalitats que et fan entendre la societat. El teatre m’ha donat l’oportunitat de ser molt més empàtic amb la gent, encara que també em posen molt nerviós, perquè moltes vegades pense: “Per què això no ho enteneu?” O “per què sou així?” —Quan interpreteu qualsevol dels personatges, Sergio Caballero desapareix? —De tot, no. És impossible. Els meus personatges tenen part de mi. Els aporte alguna cosa i em deixen un residu vital, sentimental, intel·lectual... Moltes vegades intentes dur la veu o el cos a un terreny. Ara, per exemple, a Després de tu, he hagut de fer una persona més gran que jo i he provat de deformar la meua actitud. Veia el personatge com si carregara un pes molt gran. Aquestes coses m’ajuden a refugiar-me. No sé si és per a fugir de mi, de dir “eixe no sóc jo”, o perquè la gent no pense que sempre faig el mateix. No m’agrada que se m’encaselle. És mediocre pensar que els actors només sabem fer un personatge. És la meua veu, són els meus ulls, però el vestuari canvia, les lentilles, les perruques, la psicologia del personatge. —Ara han eixit les nominacions als premis de l’Associació d’Actors, en teniu tres. L’abraçada dels cucs opta als Max... Després de trenta anys, us fan gràcia les candidatures? —Sí. Les mire com una barreja de moltes coses. A vegades m’han proposat per a treballs i he considerat que uns altres companys possiblement es mereixien més la candidatura o el premi. Que valoren que en aquest cas hi ha tres treballs que són dignes de nominació està bé. Ja veurem si guanyen. Crec que seré la Meryl Streep valenciana i no m’enduré cap premi, però no passa res, perquè els premis són un moment per a l’ego, i l’endemà t’has d’alçar i has de començar a
25 vilaweb.cat Divendres, 8 d’abril de 2022 SERGIO CABALLERO treballar. Sóc un manobre, em considere un operari del teatre o de l’audiovisual, de la interpretació. —Després de tu és una producció de tres televisions amb més èxit en unes que en unes altres. —A TV3 han deteriorat el producte. —... —Les sinergies són molt importants en els temps que corren i amb l’audiovisual tan tendre com el que tenim ací, a València, que mai acaba d’arrancar. És important d’unir-se, i agafar-se la mà, però no amollar-la a mitjan camí. Amb això que vull dir? Que la reciprocitat hauria d’existir, i que és important que també tinguem eixa columna vertebral de la nostra cultura i la nostra llengua per a unir, però el camí s’ha de recórrer fins al final. Farà cosa de dos caps de setmana, als Gaudí, i un altre dia en un especial de la guerra d’Ucraïna, TV3 va llevar la sèrie. Entenc que cada casa gestione les coses com vulga, i és clar que un percentatge molt gran de producció naix d’ací, la idea es gesta a València, és À Punt qui ha d’apostar per aquesta ficció. —Deia això de l’èxit per a demanar-vos si hi hauria segona temporada. —Personalment, crec que sí. Oficialment, no hi ha res signat, però sé que la cadena dobla la quota de pantalla amb l’emissió de la sèrie. Vam començar amb més d’un vuit per cent i en l’última, un cinc per cent. Els números són més que bons perquè hi haja una segona i una tercera temporada, perquè no passe que un any després, tornem a treballar. Què passa durant eixe any? No hi ha una continuïtat laboral de l’audiovisual valencià. Els polítics no són conscients que la inversió a l’audiovisual repercuteix en molts terrenys. —Aquest rodatge es va fer en unes condicions molt complicades. Teniu la sensació que l’audiovisual va cap a una precarització endèmica? —Recorde els primers sous que tenia a TV3 i no han estat comparables amb aquests vint-i-cinc o trenta anys que fa que treballe a l’audiovisual. La tècnica ha avançat molt, però qui cuida el treballador? S’exigeix més, però en menys temps i amb menys diners. S’arriba a un punt que comença a repercutir en la salut mental i física del treballador. Les set setmanes de rodatge de Després de tu han estat trenta-cinc dies en els quals jo no tenia ni una seqüència de descans. Em vaig tancar per a estudiar i va ser com si un ovni se m’haguera emportat. Vaig canviar hàbits durant tres mesos per la concentració i l’exigència que havia de ser molt bèstia. La producció ha estat molt ajustada econòmicament. Molts treballadors ja els vam dir que no podem tornar a repetir la mateixa experiència. O s’escurcen els guions, o el temps, o menys capítols, però no podem repetir el mateix patró. Tot i que jo tinc una cosa sadomasoquista i m’agrada la meua feina. —Així, ho faríeu igual? —No! Perquè n’he après. He après a gestionar i a posar altos en el camí. Fins ací. Com a experiència, tot el que vulgues, però no hem de maltractar ni hem d’abusar del treballador. —Per tant, no us resigneu davant aquesta precarització. —Hem de lluitar. Jo intente d’alçar la veu. A vegades m’escolten i a vegades, no. I també pagues el preu de la independència. Ets el rar. A vegades he dit que no o he eixit de produccions perquè considerava que no es podia fer tot a costa de la salut. —Heu hagut de dir que no moltes vegades? —És complicat. Quan era menut anava als Carmelites i un frare em va dir que era important saber dir que no. I em vaig quedar amb la idea. Per caràcter, no sé si és per família o per cultura, o per religió, el sí, parar la galta, ha estat molt innat en mi, i he après a desaprendre-ho, per una qüestió de respecte. No és orgull ni vanitat, és amor propi. És estimar-te un S’exigeix més, però en menys temps i amb menys diners. S’arriba a un punt que comença a repercutir en la salut mental i física del treballador poc i fer-te respectar. A vegades costa de dir que no, per la por que potser eixe “no” puga representar més “no” que et vinguen d’una productora o d’un director. Però no passa res per dir que no i no has de donar certes explicacions. —Tornant a la qüestió de l’audiovisual, els mitjans públics compleixen el paper de motor pel qual van ser reoberts? —No. No el compleixen. Vam tenir una sequera durant molt de temps, quan van tancar Canal 9, i et parle sempre amb la boca molt menuda perquè em sent dels actors privilegiats en el País Valencià. He tingut feina i quan no n’he tingut, dins la meua companyia m’he gestionat els espectacles. Però quan va arrancar la nova etapa, amb una direcció diferent, intentant de fer una televisió de qualitat, o de
Page 1 and 2: 2 - 8 D’ABRIL DE 2022 No faces de
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 8 d’abri
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 8 d’abr
Page 23: 23 SERGIO CABALLERO vilaweb.cat Div
Page 41 and 42: 41 GONZALO BOYE vilaweb.cat Divendr
Page 55 and 56: 55 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 57 and 58: 57 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 75:
LA FOTO DE LA SETMANA Uns ciutadans
show all

18 pobles de menys de 1.000 habitants

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?