18 pobles de menys de 1.000 habitants

43
vilaweb.cat
Divendres, 8 d’abril de 2022
GONZALO BOYE
—Sí, és més aviat això, perquè és impossible
no tenir por. Por per la situació
en què quedaria la meva dona, la meva
filla, què passaria amb això, o amb allò…
Però has de prendre decisions fredes
d’endreçar unes determinades coses. I
mireu, us diré que no em vaig comprar
roba en tot l’any. Perquè tampoc no sabia
si em caldria. Per què coi m’he de gastar
diners en uns pantalons nous si potser
no els necessitaré?
—I ha sortit bé perquè vau arribar-hi
a temps.
—Sí, i perquè em van atendre els millors
en això.
ADIVA KOENIGSBERG
—Aquesta experiència us va fer replantejar
el llibre que teníeu pensat. En quin
sentit?
—Hi ha coses que estan tan malament
que, com passa amb les malalties, si no
se’n parla, si no les encarem, no es curen.
Les dones parlen del càncer de mama,
però els homes no parlem del càncer de
pròstata, i això no significa que no hi
sigui. Molta gent no diu les coses pel seu
nom, i això que passa a Espanya és una
autèntica malaltia democràtica. I jo ho
puc fer des de l’àmbit que més conec. Si
demano a la meva dona que no faci servir
eufemismes per parlar del càncer, per
què no puc dir als meus companys de
professió que no facin servir eufemismes
per parlar d’això que passa?
—Una part molt important del llibre
és sobre el “xoc europeu” pel cas dels
exiliats.
—Però no és l’únic cas. Si ho fos, podríem
dir que és un error, però som davant d’un
problema.
—Un problema més sistèmic.
—Sí. No tens un constipat, sinó una
pneumònia. Aquí passa això amb els
exiliats d’una manera brutal. Però també
passa amb conceptes com la presó provisional,
en la manera com interpretem
el dret de la Unió… Com pot ser que el
Tribunal Constitucional en deu anys no
hagi tingut ni un dubte sobre el dret de
la Unió? O que la sala penal del Suprem
només hagi tingut dubtes dues vegades,
i les dues en aquesta causa? En els altres
plets, no ha aplicat el dret de la Unió? O
l’Audiència espanyola, que és l’òrgan
central d’execució d’euroordres, no té
dubtes sobre dret de la Unió? És sorprenent.
Si no ho fan, no podem determinar
el diagnòstic de com estan i, per tant, no
es pot curar. O és que estan còmodes en
la malaltia?
—Per això el Suprem va fer un error de
càlcul amb els exiliats?
—Absolutament. Perquè no van ser capaços
de pensar que potser estaven equivocats,
i perquè van ser incapaços de diagnosticar
què falla en aquest procediment.
Xoca a Europa perquè la seva arrel
és antidemocràtica. Quan planteges que un
referèndum és una rebel·lió o una sedició,
o que sense despesa hi pot haver malversació,
o que un òrgan com un parlament
pot desobeir un altre òrgan constitucional,
és que tens un problema d’arrel, tens
una comprensió antidemocràtica del dret.
Aquest llibre demostra que l’anàlisi que
vam fer el 2017 era el correcte.
—Parleu molt de l’euroordre que Llarena
hauria pogut demanar a Dinamarca el
gener del 2018 contra Puigdemont i que
no va demanar per orgull.
—És que l’hauria guanyada.
—El seu gran error fou aleshores?
—No, abans. Us ho explico: les pre-judicials
que va presentar el març del 2021
al TJUE les hauria d’haver plantejades
abans del 4 de desembre de 2017.
—Abans de retirar l’euroordre de Bèlgica?
—Abans de la vista judicial a Bèlgica del
5 de desembre. Ell hauria d’haver pres
el control d’aquella vista, tot plantejant
unes pre-judicials a Bèlgica en què demanés
que se suspengués la vista.
—Què hauria passat si ho hagués fet?
—Ens hauria agafat desarmats. No tindríem
l’informe del grup de treball de
l’ONU, ni el d’Amnistia, ni el de Human
Rights Watch, no hi hauria la sentència
del procés, ni la interlocutòria Bob-Dogi,
ni la sentència d’Alemanya, ni la
sentència de Bèlgica, no hauríem tingut
res. I això et demostra que fer les anàlisis