18 pobles de menys de 1.000 habitants

45
vilaweb.cat
Divendres, 8 d’abril de 2022
GONZALO BOYE
vulnerar el principi de confiança mútua.
—Crec que aquesta pregunta la va acabar
responent Bèlgica a l’últim moment. De
fet, a Bèlgica, li ho perdono tot per les
dues últimes frases que va dir en les seves
conclusions. Quan van dir que es mantenien
dins de l’àmbit del considerando 12
de la decisió marc i que la comunicació
amb les autoritats espanyoles havia estat
constant. M’imagino que abans de
dictar sentència els jutges revisaran la
documentació que va aportar Bèlgica i la
nostra. Perquè és brutalment devastadora
sobre el fet que van informar Llarena i de
què el van informar. A Llarena li van lliurar
tot el que nosaltres vam aportar a Bèlgica,
absolutament tot, i ell va tenir l’oportunitat
de rebatre-ho tot. Però no ho va fer.
—Us va sorprendre la posició de Bèlgica
a la vista?
—La posició de Bèlgica l’atribueixo a la
reunió que hi va haver fa unes setmanes
entre el primer ministre belga i el president
del govern espanyol.
—Ho atribuïu a pressions polítiques.
—Sí. Perquè no es corresponia amb les
conclusions escrites que ells havien presentat.
De cap manera. Tant és així, que el
vice-president els va demanar explicacions
sobre el canvi de posicionament; de
fet, ho entenia perfectament, però volia
que ho exterioritzessin ells.
—No us va sorprendre tant la posició de
la Comissió?
—No. Però el debat es va centrar només en
això del doble examen perquè en les altres
qüestions la Comissió ens donava la raó.
—En quines coses?
—La Comissió plantejava que hi havia
una sèrie de preguntes de Llarena que no
són admissibles. La Comissió i nosaltres
estàvem d’acord en alguns punts, però la
defensa forta de la posició de la Comissió
és que Bèlgica ho va fer malament perquè
no va fer el doble examen.
—La Comissió també demanava de repetir
una euroodre contra la mateixa persona.
—Sí. El doble control com a requisit per
a rebutjar una euroordre era una idea de
la Comissió, no d’Espanya. Però Espanya
s’hi va afegir. Ara, tal com van deixar
palès alguns jutges, els arguments no
els convencien. Amb les preguntes que
feien els deien que allò que demanaven
implicava un canvi jurisprudencial que
no pensaven fer.
—Quin resultat espereu en la sentència?
—Crec que el resultat serà positiu per als
exiliats i per a una interpretació democràtica
del dret. És evident que el TJUE no
canviarà de jurisprudència, i en tot cas
pot decidir que aquest doble examen no
és necessari, o incloure entre les excepcionalitats
uns certs grups de persones
o grups polítics, i establir-ho com un
criteri permanent. De fet, hi va haver un
jutge que va oferir una situació digna a
la Comissió, quan li va demanar si podia
ser que hi hagués una fallada sistèmica
envers uns certs grups polítics. Li deia a
la Comissió agafa aquesta via.
—Una resposta així seria positiva per als
exiliats, doncs.
—Sí, és clar.
—Quines conseqüències tindria per a la
situació dels exiliats una sentència en
aquesta línia?
—L’euroordre de Lluís Puig quedaria
liquidada, i no se’n podrien demanar
més, i el criteri belga seria el que quedaria
establert. Si es denega una euroordre
per vulneració de drets fonamentals, cap
altre estat no la tramita. Seria un trasbals
important per a Llarena.
—Serviria només per a Lluís Puig o per
a la resta d’exiliats?
—Seria aplicable a tots els exiliats, perquè,
de fet, quan la sentència belga diu
que la documentació no es refereix específicament
a Lluís Puig, és perquè es
refereix al president Puigdemont.
—Si hi hagués una resposta així del
TJUE, permetria a Lluís Puig, Puigdemont
i la resta d’exiliats una carta de
Crec que el resultat serà
positiu per als exiliats i
per a una interpretació
democràtica del dret
lliure circulació pels estats de la Unió?
—Sí. I serviria per a donar suport a les
demandes que hi ha a Estrasburg dels
condemnats, perquè donaria suport a
una declaració de vulneració de drets
fonamentals.
—Per què tindrien lliure circulació? Perquè
si anessin a qualsevol estat cap jutge
podria tramitar euroordres contra ells?
—Exacte. Ara, perquè ens entenguem,
només un canvi jurisprudencial del TJUE
seria una mala resposta per a nosaltres, i
això no passarà.
—I com influeix això en el possible retorn
de Puigdemont? Una resposta així
del tribunal hi obriria la porta, o haureu
d’esperar que es resolgui la qüestió de la
immunitat?
—Nosaltres esperarem, sens dubte.
Aquesta sentència hauria de ser molt de
fons perquè no ens veiéssim obligats a
esperar.
—Tornem al llibre. Una conclusió: sembla
que contra Gonzalo Boye s’hi valgui
tot.