18 pobles de menys de 1.000 habitants

More documents

Recommendations

Info

68 vilaweb.cat Divendres, 8 d’abril de 2022 MAIL OBERT JOAN RAMON RESINA JOAN RAMON RESINA COMPANYS, EL PRESIDENT MALAGUANYAT Una mort digna pot compensar no pas els errors polítics, car la història és irreversible, però sí la valoració d’una vida i la significació d’un destí Dies enrere vaig ofendre més d’un lector referint-me a Lluís Companys amb el qualificatiu de tarambana. Certament la tria de qualificatiu, la part més difícil de l’escriptura segons Josep Pla, és discutible, començant pel fet que és un barbarisme. Emprat, però, en aquest cas, perquè em semblava un descriptor adient d’actuacions poc enraonades del president de la Generalitat republicana. En català normatiu hauria d’haver escrit “eixelebrat”, o haver-me servit d’un sinònim més demòtic com “tocacampanes”, “baliga-balaga”, “taral·lirot”, mots tan ofensius o més que l’expressió castellana. Però la intenció no era pas ofendre la memòria del president assassinat per Franco, sinó recordar que el personatge real, una vida amb llum i ombres com la de tothom, cometé errors determinants per la història del país. Llevem-hi, doncs “tarambana”, que ofèn la sensibilitat patriòtica i el lèxic, i deixem-ho en “irreflexiu”. Aquests dies la figura de Companys és atacada per l’extrema dreta, que el qualifica d’assassí. De “tarambana” a “assassí” hi ha un increment significatiu en desmesura –però què no és desmesurat a l’extrema dreta? Ho faig notar perquè ningú no m’atribueixi allò que no he dit ni penso. El negacionisme, actitud pròpia de l’extrema dreta europea, és poca cosa per a la dreta espanyola, que sempre va una passa més enllà. Com que mai no ha estat derrotada, no li cal negar els fets sinó aprofitar-los invertint-ne el sentit. N’hi ha prou de fer passar la víctima per botxí; de rebatejar “carrer de l’Espoliació” l’indret on es retenen documents confiscats amb finalitats repressives perquè una part va tornar als propietaris legítims; de persuadir els espanyols que a Catalunya es persegueix la seva llengua –i en aquiescència d’aquesta “veritat” l’aspirant a presidir la Generalitat intervinguda, el catalaníssim Salvador Illa, lloa la reforma de la llei de política lingüística perquè “no ataca i respecta el castellà”. Es tracta, sempre, de fer passar bou per bèstia grossa, en aquest cas amagant que la proposta de llei, una finta per adaptar-la a la sentència contra la immersió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ataca sense gens de respecte el català i el seu precari estatus de llengua pròpia. En fi, com tothom sap i les xifres demostren, Catalunya roba a Espanya. Vox no és pas la resurrecció del franquisme, que no ha mort mai, sinó la seva legitimació. Amb la irrupció de Vox a les institucions, tot l’espectre polític s’ha desplaçat cap a la zona que als anys vuitanta hagué d’entrar provisionalment en la clandestinitat, aixoplugant-se als soterranis del carrer de Gènova, 13 de Madrid. Sense Vox, sense Ciutadans, sense el Partit Popular, sense la barbàrie compartida pel PSOE de les baronies a l’Espanya profunda, Illa no tindria valor de dir allò que diu ni callar allò que calla. Tots plegats, per a falcar un dels règims més corruptes d’Occident, adulteren la
69 vilaweb.cat Divendres, 8 d’abril de 2022 MAIL OBERT JOAN RAMON RESINA història, consagren una autèntica revisió amb aportacions d’aprenents de bruixot intel·lectual, com ara el novel·lista Javier Cercas i alguns altres que fa temps que van llançar la pedra i quan el sostre de vidre de la democràcia s’esberla amaguen la mà. O en culpen la víctima. El franquisme ja era això: pervertir la legalitat i prostituir la justícia mitjançant un acte de força, exactament com ara. Llavors el règim ja necessitava capgirar la realitat per a legitimar-se. Per això els sediciosos que havien enderrocat la legitimitat constitucional condemnaven per rebel·lió militar els qui havien refusat d’adherir-s’hi. I així com l’assassinat de Calvo Sotelo serví de pretext per a un cop d’estat planejat de molt abans, ara Vox al·ludeix als assassinats perpetrats per la FAI durant l’accidentada presidència de Companys no pas per a emblanquir els crims de la dictadura, que en mig segle ningú no ha estat capaç de jutjar, sinó els que l’estat perpetra actualment i els que perpetrarà en el retorn cada vegada més notori a una dictadura, que aquesta vegada no serà militar sinó togada. No sóc infal·lible ni especialment dogmàtic. Admeto les limitacions del meu coneixement. Ara, solc meditar les paraules que utilitzo. Qualificar Lluís Companys de “tarambana” o, més pròpiament, de “irreflexiu”, no és cap estirabot sinó una manera d’evocar amb un sol mot el capteniment del president màrtir en relació amb el bon sentit polític. Damunt la racionalitat i ponderació de qui seria president, hi plana una ombra de dubte, si voleu menor però en tot cas il·lustrativa, pel fet que al pis de la rambla de Catalunya on vivia i hi tenia el despatx d’advocat, s’hi fessin sessions d’espiritisme a les fosques i amb la tauleta de rigor. La seva muller feia de mèdium i hi participava la filla i de vegades també el fill. Companys hi participava o en restava aliè? Aquella oratòria vorejant la histèria i acompanyada d’estremiments que
Page 1 and 2:
2 - 8 D’ABRIL DE 2022 No faces de
Page 3 and 4:
3 vilaweb.cat Divendres, 8 d’abri
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
11 vilaweb.cat Divendres, 8 d’abr
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18: 17 vilaweb.cat Divendres, 8 d’abr
Page 23 and 24: 23 SERGIO CABALLERO vilaweb.cat Div
Page 41 and 42: 41 GONZALO BOYE vilaweb.cat Divendr
Page 55 and 56: 55 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 57 and 58: 57 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 67: 67 vilaweb.cat Divendres, 8 d’abr
Page 75: LA FOTO DE LA SETMANA Uns ciutadans
show all

18 pobles de menys de 1.000 habitants

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?