18 pobles de menys de 1.000 habitants

29
vilaweb.cat
Divendres, 8 d’abril de 2022
SERGIO CABALLERO
per les aptituds que tinc i sé que les actituds
no s’han de valorar.” No tots som
empàtics i educats. Cadascú té les seues
motxilles. He treballat amb actors que fan
que tot un rodatge passe per un forat. Em
sembla molt trist de part del productor i
del director. Crec que una bufetada metafòrica
a temps és important. El fet que
els directors o els productors confien en
mi al llarg del temps em fa estar tranquil.
Passa que tu també em necessites a mi
i això no deixa de ser un negoci i no cal
que siguem amics. Arriba un punt que
preferesc tenir la consciència tranquil·la.
Crec que les coses amb respecte, educació
i humor es poden dir. Entenc que hi ha
gent a qui moleste que siga tan clar.
—En quin moment personal us trobeu?
—Em conec molt més que fa molts anys,
però sempre hi ha parcel·les que em sorprenen.
Tots som moltes coses fins que
toquem la tecla adequada, o de l’agressivitat,
o de la tendresa, o de l’amor... No
sé en quin punt de la maduresa estic, però
sí en el de la reconciliació amb mi mateix.
D’haver triat la professió, per exemple,
de cara als pares, de continuar en aquesta
vida que he triat. Saber qui ets, d’on véns,
com ets, a vegades et sorprens per coses
que no faries i les fas, i això et dóna la
possibilitat de mirar-te una miqueta més
dins per a obrir-te cap a fora. Això m’ha
donat una certa tranquil·litat laboral o
professional, sentimental.
—Hi ha tradició de teatre a casa vostra?
—No, gens.
—Els pares van acceptar la vostra opció
de ser actor?
—No. En absolut. [Riu.] Ma mare diu
que ella veia tres o quatre persones i
anava a cantar-los o a fer-los gràcies, i
li donaven una pesseta, com si haguera
tingut la sensació que tot això li agradava.
Però ella és filla de guàrdia civil i
té dues germanes més. Tinc un passat
prou negre del qual moltes vegades no
vull saber res perquè hi ha pensaments
que no compartisc. Tinc una tia molt
franquista que ha fet molt de mal a la
PRATS I CAMPS