18 pobles de menys de 1.000 habitants

More documents

Recommendations

Info

42 vilaweb.cat Divendres, 8 d’abril de 2022 GONZALO BOYE —Qui ho sabia? —La meva família, el president, en Josep Alay i en Jami Matamala. —Acostumat a tenir-ho tot tan controlat, us vau trobar amb una cosa que no controlàveu. —Sí, tot i que sabia que estava en bones mans. Però el moment en què em vaig adonar de l’envergadura d’allò amb què m’enfrontava fou quan vaig entrar al pavelló d’operacions. Hi vaig entrar conscient, em vaig estirar al llit i quan em van afermar les cames, me’n vaig adonar, vaig veure que allò no ho tenia controlat. —Us heu replantejat coses? —Sí, és clar. Sobretot, aprens a aprofitar més bé algunes estones. Si hi ha res que he après aquests mesos, és que la vida dura tant com hagi de durar. I això vol dir Si hi ha res que he après aquests mesos, és que la vida dura tant com hagi de durar. I això vol dir que les coses que no facis ara potser no les faràs mai que les coses que no facis ara potser no les faràs mai. He sortit a caminar molt amb la Isabel, amb la nostra filla, ens hem vist amb amics… Mantinc el ritme de feina, però també miro de dedicar temps a les coses que són importants. —Abaixar el ritme no? —Mireu, vaig aprendre una cosa important, que era que no em podia permetre de seure a lamentar-me en la mala sort de tenir càncer. Una part de la cura passa perquè tu controlis les teves pors, i una bona manera de fer-ho és no alterar allò que fas. Si jo m’hagués dit “d’acord, abaixo el ritme”, només hauria tingut més temps per a escalfar-me el cap. I si hagués fet això, m’hauria acabat passant factura, si no ara, més endavant. —Heu aconseguit no ser presoner de la por? ADIVA KOENIGSBERG
43 vilaweb.cat Divendres, 8 d’abril de 2022 GONZALO BOYE —Sí, és més aviat això, perquè és impossible no tenir por. Por per la situació en què quedaria la meva dona, la meva filla, què passaria amb això, o amb allò… Però has de prendre decisions fredes d’endreçar unes determinades coses. I mireu, us diré que no em vaig comprar roba en tot l’any. Perquè tampoc no sabia si em caldria. Per què coi m’he de gastar diners en uns pantalons nous si potser no els necessitaré? —I ha sortit bé perquè vau arribar-hi a temps. —Sí, i perquè em van atendre els millors en això. ADIVA KOENIGSBERG —Aquesta experiència us va fer replantejar el llibre que teníeu pensat. En quin sentit? —Hi ha coses que estan tan malament que, com passa amb les malalties, si no se’n parla, si no les encarem, no es curen. Les dones parlen del càncer de mama, però els homes no parlem del càncer de pròstata, i això no significa que no hi sigui. Molta gent no diu les coses pel seu nom, i això que passa a Espanya és una autèntica malaltia democràtica. I jo ho puc fer des de l’àmbit que més conec. Si demano a la meva dona que no faci servir eufemismes per parlar del càncer, per què no puc dir als meus companys de professió que no facin servir eufemismes per parlar d’això que passa? —Una part molt important del llibre és sobre el “xoc europeu” pel cas dels exiliats. —Però no és l’únic cas. Si ho fos, podríem dir que és un error, però som davant d’un problema. —Un problema més sistèmic. —Sí. No tens un constipat, sinó una pneumònia. Aquí passa això amb els exiliats d’una manera brutal. Però també passa amb conceptes com la presó provisional, en la manera com interpretem el dret de la Unió… Com pot ser que el Tribunal Constitucional en deu anys no hagi tingut ni un dubte sobre el dret de la Unió? O que la sala penal del Suprem només hagi tingut dubtes dues vegades, i les dues en aquesta causa? En els altres plets, no ha aplicat el dret de la Unió? O l’Audiència espanyola, que és l’òrgan central d’execució d’euroordres, no té dubtes sobre dret de la Unió? És sorprenent. Si no ho fan, no podem determinar el diagnòstic de com estan i, per tant, no es pot curar. O és que estan còmodes en la malaltia? —Per això el Suprem va fer un error de càlcul amb els exiliats? —Absolutament. Perquè no van ser capaços de pensar que potser estaven equivocats, i perquè van ser incapaços de diagnosticar què falla en aquest procediment. Xoca a Europa perquè la seva arrel és antidemocràtica. Quan planteges que un referèndum és una rebel·lió o una sedició, o que sense despesa hi pot haver malversació, o que un òrgan com un parlament pot desobeir un altre òrgan constitucional, és que tens un problema d’arrel, tens una comprensió antidemocràtica del dret. Aquest llibre demostra que l’anàlisi que vam fer el 2017 era el correcte. —Parleu molt de l’euroordre que Llarena hauria pogut demanar a Dinamarca el gener del 2018 contra Puigdemont i que no va demanar per orgull. —És que l’hauria guanyada. —El seu gran error fou aleshores? —No, abans. Us ho explico: les pre-judicials que va presentar el març del 2021 al TJUE les hauria d’haver plantejades abans del 4 de desembre de 2017. —Abans de retirar l’euroordre de Bèlgica? —Abans de la vista judicial a Bèlgica del 5 de desembre. Ell hauria d’haver pres el control d’aquella vista, tot plantejant unes pre-judicials a Bèlgica en què demanés que se suspengués la vista. —Què hauria passat si ho hagués fet? —Ens hauria agafat desarmats. No tindríem l’informe del grup de treball de l’ONU, ni el d’Amnistia, ni el de Human Rights Watch, no hi hauria la sentència del procés, ni la interlocutòria Bob-Dogi, ni la sentència d’Alemanya, ni la sentència de Bèlgica, no hauríem tingut res. I això et demostra que fer les anàlisis
Page 1 and 2: 2 - 8 D’ABRIL DE 2022 No faces de
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 8 d’abri
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 8 d’abr
Page 23 and 24: 23 SERGIO CABALLERO vilaweb.cat Div
Page 41: 41 GONZALO BOYE vilaweb.cat Divendr
Page 55 and 56: 55 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 57 and 58: 57 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 75: LA FOTO DE LA SETMANA Uns ciutadans

18 pobles de menys de 1.000 habitants

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?