18 pobles de menys de 1.000 habitants

62
vilaweb.cat
Divendres, 8 d’abril de 2022
EDITORIAL
VICENT PARTAL
VICENT PARTAL
SÓN MOLTES LES COSES QUE CANVIEN DESPRÉS
D’UN CAP DE SETMANA COM AQUEST
L’adeu de Jordi Sànchez,
el to de la manifestació
de dissabte i l’aclariment
dins l’ANC han impulsat,
en 48 hores, un tomb en la
política catalana
Aquest cap de setmana han passat moltes coses a què done una gran importància.
Dissabte hi va haver les manifestacions a Barcelona, València i
Palma –la de Perpinyà es va haver de suspendre per l’oratge. I d’una manera
molt especial va passar que la manifestació de Barcelona va ser la primera
d’estrictament independentista, amb una capacitat clara de mobilització,
que va esdevenir una protesta contra aquest govern. L’11 de setembre hi
havia molta més gent, moltíssima més i, si bé la tensió era palpable, no va
esclatar. Ara sí.
També dissabte Junts va anunciar la convocatòria d’un congrés abans de
l’estiu i Jordi Sànchez, de sorpresa, va fer un anunci molt important i que
té moltes conseqüències: plegarà i no es presentarà a la reelecció. Sànchez
és qui va negociar mà a mà amb el president Pere Aragonès i ha estat el
gran valedor d’un acord de govern que una bona part del seu partit veu amb
francament amb recel. És evident que sense ell al capdavant de Junts el pacte
i el govern, automàticament, són molt més febles.
I si despús-ahir passava això, ahir l’Assemblea Nacional Catalana va celebrar
els deu anys amb un acte també important a Sant Cugat, on la presidenta
Paluzie va ser especialment contundent a l’hora de denunciar les renúncies de
l’executiu català i on el vice-president, David Fernàndez, va ser molt explícit
quan digué que els partits polítics del 52% són el principal problema per a
avançar cap a la sobirania. L’ANC, a més, va aprovar un full de ruta en què es
decanta per ajudar a impulsar una candidatura independentista i si això no
pot ser, atenció!, per votar en blanc o fer vot nul, abans que votar els partits
actuals. En només quaranta-vuit hores, doncs, el panorama polític del país
sembla que ha començat a canviar d’una manera consistent.
Era previsible, certament. Fa temps que és ben fàcil de constatar un malestar
important dins l’independentisme que, probablement, ara comença a cristal·litzar.
En política les explosions, els tombants, les catarsis apareixen ben
sovint allà on no ho esperes. I fa tota la impressió que l’infame pacte d’ERC
i Junts amb el PSC i els comuns per a fer entrar legalment el castellà a la
immersió lingüística ha estat la gota que, per a molta gent, ha fet vessar el
got. I la veritat és que Esquerra i Junts no podien haver comès un error més
greu, vist des de la perspectiva d’aquesta legislatura que tant els uns com
els altres volien fer durar tant com fos possible i que tenia fins i tot dos anys
de coll, regalats per la CUP, per a no fer res de res.
De tot això, n’hi ha proves ben clares. Si Jordi Sànchez ha decidit de plegar i
ni tan sols intentar la reelecció és bàsicament per la indignació que ha causat
aquest pacte en les bases del seu partit. Unes bases que en molts casos i en