You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
39<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 d’abril <strong>de</strong> 2022<br />
ALFONSO ZENON<br />
terrorista, <strong>de</strong>sprés d’haver arribat a un<br />
acord amb la fiscalia. Un acord, tot sigui<br />
dit, que va anar endavant no pas perquè<br />
les acusacions fossin certes, sinó per<br />
evitar que una <strong>de</strong>sena d’advocats, entre<br />
els quals jo mateix, acabéssim a la presó.<br />
Dit això, en el judici actual vam al·legar<br />
que la suposada pertinença a ETA no és<br />
una cosa que es pugui activar i <strong>de</strong>sactivar<br />
segons com interessi al tribunal. No es<br />
po<strong>de</strong>n jutjar i con<strong>de</strong>mnar dues vega<strong>de</strong>s<br />
uns mateixos fets.<br />
—Quina va ser la resposta?<br />
—El tribunal va assegurar que la primera<br />
con<strong>de</strong>mna feia referència al perío<strong>de</strong><br />
entre el 2012 i el 2014, mentre que ara<br />
ha jutjat el perío<strong>de</strong> que va <strong>de</strong>l 2005 al<br />
2010. Consi<strong>de</strong>ren que són dos perío<strong>de</strong>s<br />
completament diferenciats i que es pot<br />
formar part d’ETA diverses vega<strong>de</strong>s.<br />
Les que calguin, vaja, per a mantenir el<br />
seu relat. Això no pot ser. El <strong>de</strong>licte <strong>de</strong><br />
pertinença o integració és molt clar. En<br />
formes part o no, és irrebatible. Una altra<br />
cosa és que mentre siguis membre d’una<br />
organització t’acusin d’altres <strong>de</strong>lictes<br />
comesos en àmbits diferents, però no<br />
és el cas.<br />
—...<br />
—El tribunal argumenta que Zulueta,<br />
Enparantza i Zuriarrain tallen la seva<br />
pertinença a ETA una vegada són <strong>de</strong>tinguts<br />
el 2010, i hi reprenen el contacte<br />
quan són alliberats. Això no s’aguanta<br />
per enlloc. Si quan van ingressar en presó<br />
preventiva ja no eren membres d’ETA,<br />
per què els van aplicar el règim FIES? Per<br />
què els van aïllar? Per què els van tractar<br />
com a terroristes, si no ho eren?<br />
—Quin paper ha tingut el CNI en la causa?<br />
—En un informe, la Guàrdia Civil <strong>de</strong>ixa<br />
constància que el CNI feia seguiments,<br />
però encara no hem aclarit <strong>de</strong>l tot el<br />
seu paper. Després d’haver <strong>de</strong>manat la<br />
<strong>de</strong>sclassificació <strong>de</strong> documents, tan sols<br />
ens han facilitat dues resolucions <strong>de</strong>l<br />
Suprem que admeten que es va punxar el<br />
telèfon <strong>de</strong>ls acusats. De totes maneres, no<br />
s’han aportat els enregistraments <strong>de</strong> les<br />
converses, ni tampoc ens han informat<br />
<strong>de</strong> quant <strong>de</strong> temps va durar la intervenció.<br />
La garantia és nul·la. No sabem ni tan sols<br />
qui va participar en l’operació i quines<br />
proves en van extreure. Es van fer escoltes<br />
al marge <strong>de</strong> la llei i això contamina tot<br />
el procediment. Tanmateix, el tribunal<br />
consi<strong>de</strong>ra que és poc rellevant, i en la<br />
sentència assegura que la participació <strong>de</strong>l<br />
CNI va ser accessòria, residual.<br />
—Com ha valorat el tribunal les <strong>de</strong>claracions<br />
<strong>de</strong> Zuriarrain i Agirre, que van ser<br />
víctimes <strong>de</strong> tortures <strong>de</strong> la Guàrdia Civil?<br />
—El tribunal consi<strong>de</strong>ra que les tortures<br />
no s’han acreditat. Tan simple com<br />
això. Qualsevol observador mitjanament<br />
objectiu i neutral hauria donat<br />
per acredita<strong>de</strong>s les tortures si hagués<br />
fet l’esforç d’escoltar les paraules <strong>de</strong><br />
Zuriarrain i Agirre. A més, per si no<br />
n’hi hagués prou, ho hem <strong>de</strong>mostrat<br />
mitjançant el protocol d’Istambul, informes<br />
<strong>de</strong> pèrits i <strong>de</strong> psicòlegs... Fins<br />
i tot el govern basc en recull els casos<br />
en l’informe sobre tortures. No és que<br />
ho diguem nosaltres i prou, hi ha <strong>de</strong>mostracions<br />
molt clares que van ser<br />
tortura<strong>de</strong>s per la Guàrdia Civil.<br />
—L’actual ministre d’Interior espanyol,<br />
Fernando Gran<strong>de</strong>-Marlaska, era el jutge<br />
instructor <strong>de</strong> la causa quan va passar<br />
tot plegat. Com va actuar?<br />
—Gran<strong>de</strong>-Marlaska va dirigir el primer<br />
tram <strong>de</strong> la instrucció i va or<strong>de</strong>nar les<br />
<strong>de</strong>tencions el 2010. Va <strong>de</strong>mostrar que<br />
tenia un control pèssim <strong>de</strong> la situació.<br />
En alguns casos va prendre <strong>de</strong>claració<br />
als <strong>de</strong>tinguts i, mesos <strong>de</strong>sprés, va incorporar<br />
els informes <strong>de</strong>ls metges forenses.<br />
Així no es proce<strong>de</strong>ix. Primer es valora la<br />
informació <strong>de</strong>ls forenses i <strong>de</strong>sprés s’interroga<br />
els <strong>de</strong>tinguts. Fixeu-vos quina<br />
importància donava a l’estat <strong>de</strong> salut<br />
<strong>de</strong> les persones. Gens ni mica. No és cap<br />
sorpresa que Gran<strong>de</strong>-Marlaska hagi<br />
estat reprovat unes quantes vega<strong>de</strong>s per<br />
Europa.<br />
—Aquesta causa ha estat el final <strong>de</strong> la<br />
doctrina <strong>de</strong>l “tot és ETA”?<br />
—Encara hi ha un procediment en fase<br />
d’instrucció sobre els ongi etorri, en el<br />
qual hi ha una <strong>de</strong>sena d’investigats i no<br />
sabem com acabarà. Aquest és l’últim<br />
gran procediment, però això no vol dir<br />
que no en puguin aparèixer <strong>de</strong> nous.<br />
Costa una mica <strong>de</strong> creure, sobretot perquè<br />
ETA ja no existeix, però tampoc no<br />
hi posaria la mà al foc. Aquesta doctrina<br />
ha servit per a atacar tothom sense cap<br />
mena <strong>de</strong> filtre, fins i tot diaris, com Egin<br />
i Egunkaria, i organitzacions relaciona<strong>de</strong>s<br />
amb la solidaritat entre <strong>pobles</strong>. Ja<br />
sabem que la veritat judicial no coinci<strong>de</strong>ix<br />
necessàriament amb la realitat, a<br />
Espanya.<br />
El tribunal consi<strong>de</strong>ra<br />
que les tortures no s’han<br />
acreditat. Tan simple<br />
com això. Qualsevol<br />
observador mitjanament<br />
objectiu i neutral hauria<br />
donat per acredita<strong>de</strong>s<br />
les tortures si hagués fet<br />
l’esforç d’escoltar les<br />
paraules <strong>de</strong> Zuriarrain i<br />
Agirre