18 pobles de menys de 1.000 habitants

25
vilaweb.cat
Divendres, 8 d’abril de 2022
SERGIO CABALLERO
treballar. Sóc un manobre, em considere
un operari del teatre o de l’audiovisual,
de la interpretació.
—Després de tu és una producció de tres
televisions amb més èxit en unes que en
unes altres.
—A TV3 han deteriorat el producte.
—...
—Les sinergies són molt importants en
els temps que corren i amb l’audiovisual
tan tendre com el que tenim ací, a
València, que mai acaba d’arrancar. És
important d’unir-se, i agafar-se la mà,
però no amollar-la a mitjan camí. Amb
això que vull dir? Que la reciprocitat
hauria d’existir, i que és important que
també tinguem eixa columna vertebral
de la nostra cultura i la nostra llengua per
a unir, però el camí s’ha de recórrer fins
al final. Farà cosa de dos caps de setmana,
als Gaudí, i un altre dia en un especial de
la guerra d’Ucraïna, TV3 va llevar la sèrie.
Entenc que cada casa gestione les coses
com vulga, i és clar que un percentatge
molt gran de producció naix d’ací, la
idea es gesta a València, és À Punt qui ha
d’apostar per aquesta ficció.
—Deia això de l’èxit per a demanar-vos
si hi hauria segona temporada.
—Personalment, crec que sí. Oficialment,
no hi ha res signat, però sé que la
cadena dobla la quota de pantalla amb
l’emissió de la sèrie. Vam començar amb
més d’un vuit per cent i en l’última, un
cinc per cent. Els números són més que
bons perquè hi haja una segona i una
tercera temporada, perquè no passe que
un any després, tornem a treballar. Què
passa durant eixe any? No hi ha una
continuïtat laboral de l’audiovisual valencià.
Els polítics no són conscients que
la inversió a l’audiovisual repercuteix en
molts terrenys.
—Aquest rodatge es va fer en unes
condicions molt complicades. Teniu la
sensació que l’audiovisual va cap a una
precarització endèmica?
—Recorde els primers sous que tenia
a TV3 i no han estat comparables amb
aquests vint-i-cinc o trenta anys que fa
que treballe a l’audiovisual. La tècnica
ha avançat molt, però qui cuida el treballador?
S’exigeix més, però en menys
temps i amb menys diners. S’arriba a
un punt que comença a repercutir en la
salut mental i física del treballador. Les
set setmanes de rodatge de Després de tu
han estat trenta-cinc dies en els quals
jo no tenia ni una seqüència de descans.
Em vaig tancar per a estudiar i va ser com
si un ovni se m’haguera emportat. Vaig
canviar hàbits durant tres mesos per la
concentració i l’exigència que havia de
ser molt bèstia. La producció ha estat
molt ajustada econòmicament. Molts
treballadors ja els vam dir que no podem
tornar a repetir la mateixa experiència.
O s’escurcen els guions, o el temps, o
menys capítols, però no podem repetir
el mateix patró. Tot i que jo tinc una cosa
sadomasoquista i m’agrada la meua
feina.
—Així, ho faríeu igual?
—No! Perquè n’he après. He après a
gestionar i a posar altos en el camí. Fins
ací. Com a experiència, tot el que vulgues,
però no hem de maltractar ni hem
d’abusar del treballador.
—Per tant, no us resigneu davant aquesta
precarització.
—Hem de lluitar. Jo intente d’alçar la veu.
A vegades m’escolten i a vegades, no. I
també pagues el preu de la independència.
Ets el rar. A vegades he dit que no o he
eixit de produccions perquè considerava
que no es podia fer tot a costa de la salut.
—Heu hagut de dir que no moltes vegades?
—És complicat. Quan era menut anava
als Carmelites i un frare em va dir que
era important saber dir que no. I em vaig
quedar amb la idea. Per caràcter, no sé si
és per família o per cultura, o per religió,
el sí, parar la galta, ha estat molt innat
en mi, i he après a desaprendre-ho, per
una qüestió de respecte. No és orgull ni
vanitat, és amor propi. És estimar-te un
S’exigeix més, però en
menys temps i amb menys
diners. S’arriba a un punt
que comença a repercutir
en la salut mental i física
del treballador
poc i fer-te respectar. A vegades costa
de dir que no, per la por que potser eixe
“no” puga representar més “no” que et
vinguen d’una productora o d’un director.
Però no passa res per dir que no i no
has de donar certes explicacions.
—Tornant a la qüestió de l’audiovisual,
els mitjans públics compleixen el paper
de motor pel qual van ser reoberts?
—No. No el compleixen. Vam tenir una
sequera durant molt de temps, quan van
tancar Canal 9, i et parle sempre amb la
boca molt menuda perquè em sent dels
actors privilegiats en el País Valencià. He
tingut feina i quan no n’he tingut, dins la
meua companyia m’he gestionat els espectacles.
Però quan va arrancar la nova
etapa, amb una direcció diferent, intentant
de fer una televisió de qualitat, o de