18 pobles de menys de 1.000 habitants

58
ANÀLISI
vilaweb.cat
Divendres, 8 d’abril de 2022
tots els recursos interns espanyols,
amb recurs al TC.
Això voldria dir, en virtut del
principi de confiança mútua,
que la justícia de l’estat emissor
de l’euroordre ja ha deixat
clar quin és el jutge competent.
“La meva pregunta és si
un jutge de l’estat d’execució
pot qüestionar les diferents
etapes processals en l’estat
membre d’emissió”, ha dit
Lenaerts.
Boye mirava de donar-li entenent
que el problema rau precisament
en la particularitat
del cas català, en allò que va
documentar el Grup de Detencions
Arbitràries de l’ONU,
que era una constatació de
vulneracions de diversos drets
fonamentals, incloent-hi
aquest, el del jutge predeterminat
per llei. No ha semblat
que convencés Lenaerts.
El debat és obert. El gran desafiament
que té ara el TJUE és
transformar les particulari-
El gran desafiament
que té ara el TJUE
és transformar
les particularitats
d’aquest cas de
persecució judicial
contra els exiliats en
doctrina per a tota la
Unió
tats d’aquest cas de persecució
judicial contra els exiliats en
doctrina per a tota la Unió. Els
advocats dels exiliats, Boye,
Elbal, Paul i Simon Bekaert,
Andreu Van den Eynde (en
representació de Marta Rovira)
i Benet Salellas (d’Anna
Gabriel) s’han coordinat bé,
i han fet arribar missatges
complementaris als jutges
europeus. Van den Eynde ha
posat l’accent en el fet insòlit
que la darrera vegada que va
ser en aquesta sala, quan el
tribunal havia de decidir sobre
la immunitat de Junqueras, el
Suprem l’acabava de condemnar
a tretze anys de presó. “La
realitat és que el Suprem va
desobeir la sentència (posterior
del TJUE) i no li va donar
cap efecte, el Suprem va dir
que en prenia nota. O sigui,
que és important per a Rovira
tenir clar que el dret de la Unió
es protegeix. El TS s’aparta
repetidament de les decisions
d’òrgans internacionals.” I
ha afegit que era important
que l’autoritat belga tingués
autonomia de valoració quan
li presenten informacions com
les del grup de treball de detencions
arbitràries.
Benet Salellas s’ha adreçat
al tribunal per dir-li: “És un
afer d’especial rellevància
que té processats un govern
i un parlament, i que ha de
ser tingut en compte com un
cas excepcional. La qüestió
del grup de persones és important,
perquè és un criteri
intermedi quan les vulneracions
que s’invoquen no són
sistèmiques o particulars, sinó
d’un grup.”
La Comissió i Espanya han
provat de donar-li unes claus
interpretatives que no sembla
fàcil que el tribunal assumeixi,
perquè han capgirat el sentit
del doble examen d’un cas
per a denegar una euroordre.
Però també hi ha hagut dubtes
sobre si Bèlgica ho havia fet
bé amb Lluís Puig. En tot cas,
sembla improbable, per les
preguntes que feien els jutges,
que una resolució que digués
que Bèlgica no va aplicar bé el
dret de la Unió pogués derivar
en una repetició de l’euroordre
contra Lluís Puig amb
un canvi de criteri que acabés
amb l’extradició. El representant
de la Comissió era qui
més defensava aquesta opció,
però el jutge txec Jan Passer li
ha fet veure que això convertiria
el TJUE en una mena de
tribunal d’apel·lació que no és.
El cas és tan complex que
l’advocat general s’ha agafat
un mes més de l’habitual per
a publicar el seu informe, i
es preveu la sentència arribi
més aviat cap al mes de setembre.