Benvingut al Curs Online de Seguretat i Salut en el treball de la ...

Situacions i activitats que afavoreixen la utilització d'una intensitat
de veu excessiva: parlar en llocs sorollosos, amb males
condicions acústiques, obliguen a realitzar un major esforç vocal.
Intensitat de veu excessivament baixa: pot ocasionar a la llarga
una hipotonia bicordal i una disfonia funcional.
Atac vocal inadequat: com el colp glòtic, que és un inici molt brusc
de la fonació, també la rialla extemporània, la tos i els esternuts.
To inadequat: pot ser per utilitzar tons massa greus o massa
aguts. El més freqüent és la inadequada utilització de tons massa
greus. El desplaçament del to mitjà de la veu fa que la
musculatura laríngia es veja obligada a treballar en condicions
mecàniques inadequades, es fatigue i es requerisca la intervenció
de la musculatura auxiliar, amb la qual cosa s’afavoreix la
incoordinació fonorespiratòria.
Articulació i ressonància: la rigidesa articulatòria origina un
sobreesforç de la musculatura, que fa que les cavitats de
ressonància adquirisquen una configuració anormal; açò porta a
l'aparició de fatiga vocal i a la presència d'emissions amb timbre
anòmal.
Tendència a parlar presentant hipertonia més o menys
accentuada: la hipertonia es refereix no sols al coll, sinó a tots els
òrgans fonoarticulatoris.
Posició corporal anòmala: és important la posició corporal global,
però de manera especial ens interessa que el coll i el tronc
estiguen en una posició correcta, per tal que la laringe no veja
pertorbada la posició òptima d'emissió i tota la musculatura que
intervindrà en la dinàmica respiratòria no altere la seua
funcionalitat per posicions inadequades.
Ritme d'emissió excessivament ràpid: contribueix a accentuar la
incoordinació fonorespiratòria, la qual afavoreix la hipertonia en
distintes estructures, i aquesta comporta al seu torn sobreesforç
de la musculatura laríngia, i condiciona la presència de fatiga
vocal o bé l’accentua.
Els ritmes d'emissió monòtons, pesats, abúlics.
Altres factors a considerar:
Factors psíquics de distinta índole, generalment associats a altres
factors.
No proporcionar descans adequat després d'un treball vocal més
o menys intens. No sols referit al descans general, sinó al repòs
vocal, que és aconsellable i necessari després d'una activitat
vocal intensa.
Els reposos vocals totals durant excessiu temps condicionen o
poden condicionar la hipotonia bicordal.