Benvingut al Curs Online de Seguretat i Salut en el treball de la ...

determinada velocitat que varia en funció de la densitat i elasticitat del mig i que
l'oïda humana és capaç de percebre.
A mesura que una ona sonora es va allunyant de la seua font d'origen, la seua
intensitat disminueix fins a fer-se imperceptible.
El so es mesura amb un paràmetre cridat FREQÜÈNCIA, que és el nombre de
variacions de pressió que es repeteixen per segon. Es mesura en Hertzs (Hz).
Els sers humans podem percebre freqüències entre 20-20.000 Hz, denominantse
infrasons als menors de 20 Hz i ultrasons als majors de 20.000 Hz.
Segons la freqüència, el so tindrà un to greu (de baixa freqüència) o agut (alta
freqüència).
L'orella és més sensible als sons aguts i té una màxima sensibilitat als sons
entre 2.000 i 5.000 Hz, gamma en què se situa la veu humana.
El soroll pot ocasionar un efecte a curt termini, com per ex una explosió pot
produir una ruptura del timpà.
No obstant això són més importants els efectes que el soroll pot provocar a
mitjà i llarg termini.
Un treballador exposat al soroll nota els primers dies que sent menys en eixir
del treball. Es tracta d'una disminució temporal de la capacitat auditiva i es
produeix per la fatiga de les fibres nervioses.
Si la fatiga no és molt important, en cessar l'exposició al soroll, es recupera
l'audició.
El dany que causa el soroll és una disminució auditiva permanent o
HIPOACÚSIA degut a una exposició prolongada a ambients sorollosos.
Aquesta alteració s'instaura lentament i progressivament. Els primers
símptomes són dificultat per a sentir el timbre de la porta, tendència a
augmentar el volum, dificultat de relació amb les persones, augment
d'irritabilitat.
Aquests signes evidencien les lesions de les fibres nervioses. Les primeres a
danyar-se són les encarregades de captar els sons aguts (4.000 Hz). Ens
adonem de la lesió quan aquesta afecta les freqüències que habitualment
s'utilitzen en la conversació.
Aquestes lesions són irrecuperables, perquè les cèl·lules nervioses no es
regeneren.
La hipoacúsia sol estar acompanyada d'altres molèsties, com a brunzits,
vertigen i un fenomen denominat “reclutament”, que consisteix en no poder
entendre amb facilitat el significat de les paraules, encara que les sentim.
La hipoacúsia per soroll es caracteritza per ser:
BILATERAL: afecta les dos orelles i quasi sempre simètriques, és a dir
afecta les dos orelles per igual.