Benvingut al Curs Online de Seguretat i Salut en el treball de la ...

Campanyes informatives per a sensibilitzar el col·lectiu docent respecte
als problemes de la veu i la seua atenció.
Realització de reconeixements mèdics específics.
Realització d'avaluacions acústiques als centres.
La PREVENCIÓ SECUNDÀRIA implica l'actuació una vegada que la malaltia
s'ha instaurat.
Durant el primer estadi clínic (fatiga vocal, sequedat bucal o picor a la gola),
una bona tècnica vocal tindrà un paper profilàctic. Hem d'actuar sobre el to.
Mantindre el mateix to, variant el volum segons les necessitats és un error, ja
que açò porta a una sobrecàrrega dels plecs vocals i al sobreesforç vocal. És
indispensable aconseguir la independència to-volum, per a la qual cosa podem
recórrer a activitats com:
Incrementar l'autopercepció de l'entorn i del mode en què utilitzem la
veu.
L'ús de sistemes d'amplificació.
El control de la conducta emocional en situacions d'especial tensió
Evitar parlar amb alta intensitat.
Hem de tendir a parlar en un to òptim, interioritzant-lo com el to habitual i poder
canviar el volum sense incórrer en variacions tonals.
Les mesures de PREVENCIÓ TERCIÀRIA se solapen amb aquelles de
reeducació de la veu. L'ús correcte de la veu és en si un aprenentatge que ha
de passar per diverses etapes, coneixement de la tècnica vocal, ús d’aquesta
de manera conscient, i després automàticament.
3.8.6 Tècniques de rehabilitació
Quasi tots els trastorns de la veu, i en particular les disfonies funcionals, van
acompanyades de les alteracions següents:
- Incorrecta postura corporal.
- Alteració del to muscular.
- Manca de control muscular.
- Tipus respiratori inadequat.
- Manca de coordinació fonorespiratòria.
- Escassa mobilitat articulatòria.
- Mala utilització dels òrgans de la ressonància.
L'objectiu principal de la reeducació vocal serà la correcció de la fisiologia
alterada; per això hem de practicar: