Interior Rius

El mapa ecològic del
corredor fluvial és un
dels requisits
essencials en el procés
de planificació de
qualsevol mesura de
restauració ecològica
que afecti el riu o
torrent.
Corredors blaus i verds
Un dels punts claus en les mesures dels paràmetres físico-químics
és la gestió de les dades obtingudes. Per evitar la possibilitat d’errors
en el registre i gestió de dades, aquestes hauran d’introduir-se
sens falta en una base de dades especialment dissenyada per sls
propòsits del nostre projecte. Igual que en el cas de la caracterització
geomorfològica dels cursos fluvials, haurem de dissenyar formularis
per a la presa de mostres al camp, i incorporar aquestes a la base
de dades una vegada estiguin disponibles.
7.4 Característiques biològiques del corredor fluvial
Les característiques biològiques que presenti el corredor fluvial
són una mesura força exacta del seu estat de salut ecològica. Ara
bé, la determinació d’aquestes característiques pot ser molt laboriosa
i realitzar-se de maneres molt diverses - mètodes sintètics
per evaluar l’estat del sistema fluvial i les anàlisis basades en com
el sistema satisfà les demandes del cicle biològic d’espècies
indicadores o grups d’espècies determinades. El primer pas, decisiu
per determinar les característiques i el valor biològic d’un corredor
fluvial, és l’elaboració del seu mapa ecològic.
7.4.1 Elaboració d’un mapa ecològic del corredor fluvial
El mapa ecològic del corredor fluvial és un dels requisits essencials
en el procés de planificació de qualsevol mesura de restauració
ecològica que afecti el riu o torrent. Per elaborar-lo, s’haurà de
realitzar una prospecció exhaustiva del corredor fluvial, i fer un
inventari complet de tots els elements presents, orgànics i
inorgànics. Es tracta d’una representació sintetitzada del tram
objecte de la restauració, a partir de la qual es definiran amb
claredat quins tipus d’intervencions són necessàries.
El mapa ecològic del corredor fluvial és imprescindible, ja que
sense aquest no es podrà avaluar l’interès de conservació o les
amenaces potencials que presenta.
La metodologia emprada se centra en la prospecció sistemàtica
del riu en funció dels hàbitats presents, enregistrant sobretot els
detalls de la vegetació i l’estructura física del corredor fluvial en els
diferents indrets del tram subjecte al projecte de restauració. En
aquesta fase no hi haurà una prospecció o un cens detallat de les
espècies de fauna presents, ja que no entra dins l’abast d’aquesta
metodologia.
El mapatge es farà per sectors d’uns 500 metres de llargada i
almenys 50 metres d’amplada per cada ribera. Per regla general,
les zones afectades pel mostreig són:
102