Interior Rius

Manual de restauració de riberes fluvials
• connectivitat
• qualitat de les aigües
• espècies aquàtiques i ripàries, i hàbitats presents
• dimensions del corredor
Una vegada recollides les dades apropiades per al tipus de
restauració que ens proposem, caldrà esbrinar les causes que han
portat a l’alteració o degradació del curs fluvial. Les alteracions o
degradacions poden tenir el seu origen en actuacions que hagin
afectat directament el corredor fluvial o en pràctiques i usos
realitzats per persones en la zona d’influència. Sovint, només
modificant comportaments habituals dins la conca fluvial, com
per exemple la sobrepastura o una explotació excessiva dels recursos
forestals, es poden eliminar problemes com ara un increment
del cabal del riu i de l’erosió de les riberes. Si aprofitem la
identificació de les relacions causa-efecte, la solució dels problemes
a vegades pot ser molt simple, com és ara reduir la càrrega de
bestiar a la conca fluvial i elaborar un pla de gestió forestal sostenible
en comptes de procedir a fixar les riberes per evitar l’erosió.
La recollida de dades i la determinació de les causes que han
originat les alteracions i degradacions en un corredor fluvial ens
permetran definir premisses que facilitaran el desenvolupament
específic dels objectius de la restauració. Aquestes premisses tenen
les següents característiques:
a. Descriuen condicions de degradació del corredor fluvial de
forma quantificada i poden associar-se amb processos
específics del corredor fluvial.
b. Descriuen les desviacions respecte de l’estat de referència de
cada una de les condicions alterades o degradades.
2. Determinar l’estat ideal
La determinació de l’estat ideal d’un tram de riu concret que
hagi de ser sotmès a una restauració ecològica pressuposa
coneixements exhaustius sobre l’ecologia dels cursos fluvials a la
comarca o regió on es vulgui desenvolupar el projecte. Les bases
per poder definir l’estat ideal de qualsevol corredor fluvial són les
característiques i el potencial com a espai natural, la morfologia
del curs fluvial, a colonització del corredor fluvial per flora i fauna
i la interrelació entre els diferents biòtops.
La zonació longitudinal dels corredors fluvials fa que es
desenvolupin diferents biòtops característics des del naixement
fins a la desembocadura, de forma que el riu travessa diferents
espais naturals.
Els diferents biòtops al llarg del corredor fluvial han de tenir una
67
Les bases per poder
definir l’estat ideal de
qualsevol corredor
fluvial són les
característiques i el
potencial com a espai
natural.