Interior Rius

More documents

Recommendations

Info

Ratpenat caçant mosquits en un rierol arran d’aigua. Corredors blaus i verds conservats i són d’hàbits més aviat esquerps, la qual cosa farà difícil la seva visualització. Per regla general, la seva presència es constata pels rastres de petjades deixades a les riberes o pels excrements, característiques que diferèncien molt bé cadascuna de les espècies. 7.4.2.3 Determinació dels ocells presents al corredor fluvial Els ocells presents en els corredors fluvials són molt diversos, sobretot si s’hi inclouen els biòtops associats com ara canyissars, aiguamolls, etc. Ara bé, també tenen un valor com a indicadors indiscutible a l’hora d’avaluar l’estat de salut de l’ecosistema. Per determinar les espècies presents en un tram concret del riu s’hauran 108
Manual de restauració de riberes fluvials d’emprar mètodes estandarditzats i reproduïbles de cens, que ens permetin la comparació de les dades obtingudes amb aquelles procedents del seguiment posterior per mesurar l’èxit de la restauració. La millor fórmula de cens per a corredors fluvials és efectuar visites repetides als trams de riu afectats pel projecte durant l’època d’aparellament i cria de les diferents espècies, ja que durant aquest temps, molts ocells són territorials i defensen l’espai que ocupen per a la nificació. A partir d’aquí podrem determinar els diferents territoris per parella i fer-ne un esborrany del terreny tot mapantlos. Per assegurar la fiabilitat de les dades de distribució i l’abundància de les espècies, serà imprescindible repetir els censos fins a deu vegades, ja que d’aquesta manera s’evitaran les desviacions perquè canvia l’observador, la seva habilitat o les condicions climàtiques. En el cens comptaran tant les tècniques de localització visual com auditiva. Per obtenir més informació sobre les tècniques de cens d’ocells, podem dirigir-nos al Grup Català d’Anellament, a la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya o a altres entitats dedicades a l’estudi de l’avifauna de Catalunya. La superfície a censar a de ser mapada sobre cartografia de l’escala 1:2.500, i és molt important introduir punts de referència en el plànol que utilitzem, com ara arbres caiguts, roques de formes característiques, etc. El període de cens recomanat és des de mitjans de febrer fins a mitjans de juny, tot i que hi poden haver variacions segons l’altura on es trobi l’àrea a censar. Els transectes es faran una vegada a la setmana durant tot aquest període, enregistrant així tant els ocells migradors d’arribada prematura com els d’arribada tardana i també els sedentaris. El millor moment per al cens són les primeres hores del matí, evitant però la primera hora de l’alba, i fins al migdia (depèn molt de les condicions climàtiques). Resulta important enregistrar la data, hora i punt de partida i arribada dels censos, alternant aquests darrers en cada repetició. El mapa final serà un cúmul de territoris que ens indicaran l’índex de riquesa, l’abundància i la distribució de les espècies al llarg del corredor fluvial. Aquells censos que només es basin en una única o poques visites només tindran valor informatiu quant a a la presència de determinades espècies en un indret concret, però no es podran determinar abundàncies ni distribucions espacials. Durant els censos d’ocells també és important anotar les característiques dels hàbitats on trobem les diferents espècies, ja que aquestes dades ens poden servir posteriorment en el seguiment del projecte de restauració. 109 La millor fórmula de cens per a corredors fluvials és efectuar visites repetides als trams de riu afectats pel projecte durant l’època d’aparellament i cria de les diferents espècies.
Page 1 and 2:
Manual de restauració de riberes f
Page 3 and 4:
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
A Els Manual de restauració de rib
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
I Manual de restauració de riberes
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
II Manual de restauració de ribere
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
2.3 Formes d’un sistema fluvial M
Page 21 and 22:
El cicle de l’aigua. Precipitaci
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
Page 37 and 38:
Page 39 and 40:
Page 41 and 42:
Page 43 and 44:
Page 45 and 46:
Page 47 and 48:
Page 49 and 50:
Page 51 and 52:
Page 53 and 54:
Page 55 and 56:
Page 57 and 58: Manual de restauració de riberes f
Page 61 and 62: IV Manual de restauració de ribere
Page 73 and 74: 4. Curs baix dels rius 5. Canyisser
Page 81 and 82: V Manual de restauració de riberes
Page 89 and 90: VI Manual de restauració de ribere
Page 93 and 94: VII Manual de restauració de riber
Page 103 and 104: • la zona aquàtica • la zona m
Page 107: Perles (Plecoptera) Aigües netes i
Page 113 and 114: Tècniques per a la presa de mostre
Page 115 and 116: VIII Manual de restauració de ribe
Page 121 and 122: Creació de passeres per a peixos M
Page 127 and 128: és pronunciat. Per evitar-ho, el m
Page 141 and 142: Aquests tipus de feines són realit
Page 149 and 150: Hidrosembra Manual de restauració
Page 151 and 152: IX Manual de restauració de ribere
show all

Interior Rius

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?