Interior Rius

Manual de restauració de riberes fluvials
Camps d’aplicació
• Mètode eficaç per estabilitzar la vora de les riberes i establir
àrees de vegetació helofítica.
• Els feixos poden contenir al seu interior un nucli de materials
diversos, ja siguin còdols, fusta morta o terra.
• Igual que els trenats, les feixines per regla general van
acompanyades d’altres tècniques, com ara la col·locació
d’esqueixos, plançons, llits de branques, etc., ja que no serveixen
per a estabilitzar tot el talús o la ribera.
• Resulten molt apropiades per aturar focus d’erosió lateral a
les riberes, sempre que es protegeixin per sota perquè no siguin
soscavades per rentatge del substrat inferior.
• Segons sigui el règim del riu haurem d’emprar materials verds
vius de diferent resistència a la
sequera temporal.
• Les estaques per fixació de
la feixina han de ser de característiques
similars a les anomenades
en el cas dels trenats, amb la
mateixa llargada i diàmetre.
• Creació de feixes de
vegetació viva al llarg de la ribera
del riu si s’empren els materials
adequats.
• També poden aplicar-se de
forma horitzontal al llarg de la ribera
per estabilitzar el talús en
zones superiors.
Avantatges i desavantatges
• Permeten una protecció
sòlida de la base de la ribera en
aquells indrets on hi hagi una
erosió de soscavament.
• S’adapten perfectament a
les irregularitats de la ribera.
• Eviten que continuï l’erosió
lateral al curs fluvial des del
moment d’implantar-se, sense
haver d’esperar que la vegetació
viva incorporada arreli i rebroti.
• Es necessita molt material
per a la confecció i encara més
habilitat per montar-les, per la
qual cosa resulta ser una tècnica
145
Feixines vegetals amb
malles, llestes per a ser
instal·lades a la ribera
fluvial.
Feixina col·locada i
revegetada per
estabilitzar una ribera.