Interior Rius

Canal de derivació que
només porta aigües en
períodes de crescuda.
Canal de derivació
d’aigües permanents.
Corredors blaus i verds
en cas de crescuda. Aquest és un dels factors més importants a
considerar si volem aconseguir una restauració ecològica del corredor
fluvial que alhora recuperi la seva dinàmica natural. Ara bé,
en la majoria dels casos, les planes d’inundació dels rius han estat
ocupades per l’home per al seu aprofitament ramader, agrícola,
industrial o urbanístic, estrenyent el curs fluvial a un llit fondo i
vorejat per alts talussos de contenció per evitar el seu desbordament
cap a terres que ancestralment li pertanyien. En tot emplaçament
on se’ns doni l’oportunitat de recuperar les planes al·luvials, aquest
procés anirà forçosament acompanyat de la reubicació dels talussos
de contenció terra endins, un reperfilament de la secció del riu en
un canal de nivells múltiples (aigües baixes, normals i en cas
d’avingudes) i variat al llarg del seu recorregut, com també la
possibilitat d’inundació de gran part de la plana al·luvial, amb la
consegüent formació de prats humits temporals.
Canals de derivació o bypass
Els objectius dels canals de derivació o bypass són diversos, però
el principal és la derivació d’un excedent d’aigua en cas de riuada
al llarg d’un tram de riu determinat, de manera que el llit original
no arribi a desbordar-se i causi inundacions en àrees concretes.
Una altra funció ja comentada és la d’oferir passeres per a la
migració de diversos organismes aquàtics dins del riu en cas
d’haver-hi un obstacle infranquejable (vegeu punt 8.1).
Per regla general, la derivació o bypass passarà a formar part del
corredor fluvial, podent estar eixut durant els períodes d’aigües
baixes i només inundar-se amb les diferents avingudes al llarg de
l’any, o presentar sempre un nivell determinat d’aigua, que s’haurà
de determinar a partir del cabal del riu en qüestió sense posar en
perill les funcions ecològiques d’aquest. També el canal de derivació
pot acompanyar-se de vegetació ripària, la qual cosa li donarà
estabilitat al llarg del temps. Entre el bypass i el llit original es
crearà una illa, que pot romandre en el seu estat actual o ser susceptible
de modificacions per a millores d’hàbitats, i ésser
gestionable com a zona humida, bosc de ribera, etc.
Els punts a tenir en compte a l’hora de dissenyar una derivació
del canal són:
• Normalment farà falta una travessa de retenció d’alçada
limitada per evitar l’escolament de tota l’aigua del riu a través de
la derivació en condicions de cabal normal.
• Acostumen a dissenyar-se amb traçats força rectes, ja que
són els més apropiats per a la seva funció.
• La velocitat de flux al canal de derivació pot ser ràpida, la
qual cosa pot comportar erosió en fondària, sobretot si el pendent
126