Interior Rius

Corredors blaus i verds
de 150 cm i 12 cm de diàmetre. La distància entre estaques serà
entre 60 i 80 cm i les dues dels extrems de l’obra se situaran més
cap a l’interior de la ribera, de manera que amb el trenat no es crei
una superfície d’atac que modifiqui el corrent de l’aigua.
Ara es trenaran les branques de salze amb totes les branquetes
entre les estaques introduïdes al terreny (llargada > 200 cm,
diàmetre 2-5 cm) fins a formar un mur de protecció d’entre 15 i
40 cm d’alçada, segons les necessitats. Els extrems tallats miraran
curs amunt i les primeres branques trenades hauran d’introduir-se
al substrat per permetre el seu arrelament. El trenat es farà capa
per capa en tota la llargada de l’obra, compactant bé les capes
entre elles a fi i efecte d’obtenir una estructura resistent. És imprescindible
alternar el trenat per cada capa de branques, ja que
això equilibrarà les tensions sobre les estaques i evitarà el seu
desplaçament. Les branques podran fixar-se a les estaques amb
filferro galvanitzat de 2-3 mm de diàmetre o amb un cordill fort.
En cas de llits de riu amb materials molt fins (llims, sorres fines,
etc.) és recomenable col·locar un llit de branques mortes o vives
per sota del trenat i perpendicular al corrent d’aigua, i assegurar
la protecció del llit en tota la llargada del trenat, de forma que
aquest no pugui ser soscavat per l’erosió de l’aigua. Una
consolidació addicional de l’estructura és anteposar-hi una feixina
de materials vegetals morts, i fixar-la al trenat i al sòl mateix.
Aquesta feixina subaquàtica s’anirà cobrint de sediments i donarà
lloc a un cinturó de vegetació helofítica per sembre espontània.
L’espai entre trenat i talús ha d’omplir-se amb terra per assegurar
el contacte de les branques de salze amb sòl humit, a fi i efecte de
poder arrelar i rebrotar. Una vegada s’hagi arribat a l’alçada
desitjada amb el trenat, es tallaran les estaques al nivell desitjat.
Feixines
Es tracta d’una protecció de la ribera arran d’aigua formada per
materials vegetals diversos lligats en forma de feixos cilíndrics de
llargada diversa i disposats al límit de la ribera per protegir-la. Pot
estar formada per branques de salzes en feix, de diàmetre variable
(30 – 75 cm), segons les necessitats del projecte. Una altra
varietat de feixina és aquella formada per pans de terra amb
rizomes de diverses plantes helofítiques, que s’embolcallen amb
malles de materials vegetals i es col·loquen en la línia d’aigües
baixes estivals de la ribera per constituir de nou un cinturó de
vegetació helofítica als cursos baixos del rius. Per a la seva
col·locació sempre s’haurà de practicar una petita rasa còncava
on s’hi pugui situar la feixina i a continuació fixar-la amb ancoratges
d’estaques.
144