Interior Rius

Manual de restauració de riberes fluvials
manteniment de la diversitat faunística dels vertebrats. La
composició de la fauna que podem trobar en els corredors fluvials
depèn sobretot de la presència d’aliment, aigua, cobertura vegetal
i de la disposició espacial. Podem associar vuit propietats
essencials que caracteritzen els cursos fluvials:
• Presència de fonts d’aigua permanents.
• Elevada productivitat primària i de biomassa.
• Gran diversitat espacial i temporal en els tipus de cober
tura i disponibilitat de nutrients.
• Presència de microclimes específics.
• Diversitat d’hàbitats horitzontals i verticals.
• Caràcter lineal màxim com a eixos vertebradors.
• Rutes efectives de migració estacional.
• Alta connectivitat entre àrees amb vegetació.
Per tot això, els corredors fluvials representen hàbitats ideals per
a moltes espècies animals. Una mateixa espècie pot aprofitar el
caràcter lineal del riu per desenvolupar les seves funcions
biològiques en hàbitats diferents, i explotar els recursos que li
ofereixen tots ells en espais temporals diversos. Tot i que és desitjable
la continuïtat dels ecosistemes al llarg del corredor fluvial, la restauració
ecològica haurà de procurar, com a mínim, crear àrees de vegetació
ripària extenses i amb separacions mínimes entre elles.
Rèptils i amfibis
Són pobladors dels marges dels cursos fluvials i també dels boscos
de ribera; els amfibis (salamandres, tritons, granotes i gripaus) són
dependents del medi aquós per a la reproducció i l’hibernació. En
el cas dels tritons, els adults en part viuen constantment a l’aigua.
Molts rèptils tenen el seu hàbitat en les immediacions dels cursos
fluvials i alguns són de caràcter molt aquàtic, com per exemple la
tortuga d’aigua europea (Emys orbicularis), la tortuga d’aigua
ibèrica (Mauremys caspica), la colobra de collar (Natrix natrix) i la
colobra d’aigua (Natrix maura).
Ocells
El ocells són els pobladors més fàcilment observables dels corredor
fluvials. Hi ha un gran nombre d’espècies lligades al medi
aquàtic, perquè hi troben directament l’aliment, com ara els ànecs
(Anas spp.), la fotja (Fulica atra), la polla d’aigua (Gallinula
chloropus), el blauet (Alcedo attis), el corb marí gros (Phalacrocorax
carbo), el bernat pescaire (Ardea cinerea), la merla d’aigua (Cinclus
cinclus), etc. D’altres perquè depreden sobre insectes lligats a la
vegetació o l’aigua i tot un seguit d’espècies granívores aprofiten
les llavors dels diferents estrats de vegetació.
41
A més, el corredor
fluvial, amb la seva
vegetació associada,
forma un corredor
natural entre el
naixement del riu i la
seva desembocadura,
el qual és essencial per
a la dispersió, migració
i desplaçament de la
fauna.