Interior Rius

Manual de restauració de riberes fluvials
per crear ombra i limitar-ne l’expansió. L’excés de plantes
aquàtiques normalment té l’origen en actuacions o activitats
humanes remotes o actuals, per la qual cosa el millor remei per
limitar-ne el creixement serà cercar les causes que el provoquen i
minimitzar-les o eliminar-les. L’extracció activa de plantes
aquàtiques acostuma a ser més contraproduent que l’impacte que
causa la seva presència, sobretot per la destrucció d’hàbitats
emprats com a refugi o lloc de cria, pel foment de possibles espècies
forànies que desplacen les autòctones, entre d’altres greuges. No
obstant això, en alguns casos també implica una millora ambiental,
sobretot a llarg termini, ja que elimina una possible espècie dominant
i dóna oportunitat a l’assentament o desenvolupament d’altres plantes
autòctones d’efectes positius per a l’ecosistema aquàtic.
Les tècniques més emprades per controlar la vegetació aquàtica són:
• Mecàniques – segat, dragat, rastellat i arrencament de la vegetació
aquàtica. Poden ser selectius si es fa a ma, sinó no selectius.
• Químiques – herbicides o altres productes químics que afectin
el creixement de les plantes aquàtiques. No recomenables. Poden
tenir efectes de bioacumulació a través de la cadena tròfica, de
manera que els depredadors poden presentar grans cúmuls de
toxines en els teixits, sobretot en greixos.
• Biològiques – pastura per part d’animals (vaca marinera, cavalls
de la Camarga, etc.), tampoc són recomenables en corredors
fluvials perquè desestabilitzen els marges fluvials i contribuiexen a
llur erosió.
• Ecològiques – plantació de vegetació arbòria per ombrar les
riberes del riu, mesura que serà a llarg termini, ja que elimina una
gestió posterior a part de possibles podes dels arbres. Si es planten
de manera que quedin espais sense vegetació arbòria, hi haurà
un increment en la variabilitat d’hàbitats. La minimització de
l’afluència de nutrients, siguin orgànics o inorgànics, és una mesura
més complicada perquè s’han de trobar les fonts de la
contaminació i gestionar-les per evitar que arribin al corredor fluvial,
la qual cosa pot ser costosa. I finalment, hi ha la no intervenció
fins que el corredor fluvial torni a assolir un estat d’equilibri.
Tanmateix, en gairebé tots els casos, la plantació de vegetació
aquàtica és beneficiosa per a l’ecosistema, ja que:
• Proporciona hàbitats diversos.
• Crea estructures variades dins del riu i als seus marges.
• Promou l’extensió d’especies vegetals amenaçades o en
regressió.
• Fomenta la protecció de les riberes fluvials.
• Crea zones marginals d’esmorteïment per millorar la qualitat
de les aigües (autodepuració).
• Proporciona refugis per a les postes de peixos i amfibis.
129