Interior Rius

Manual de restauració de riberes fluvials
a les riberes es poden dividir en tres categories diferents:
• Tècniques que empren plantes senceres.
• Tècniques que només empren porcions de la planta.
• Tècniques que empren exclussivament llavors.
Un dels objectius prioritaris de les técniques d’estabilització de
riberes és la diversificació i la variabilitat dels elements que formen
les riberes, és a dir, el pendent, l’estructura, la configuració i,
sobretot, la seva composició vegetal. Per això s’intentarà establir
el tipus de vegetació que correspon a l’indret objecte de l’obra,
introduint-hi el màxim de diversitat específica possible.
Els elements bàsics per a la realització de qualsevol obra de
bioenginyeria són els salzes, ja que suporten molt bé períodes
d’inundació prolongats i tenen la major capacitat de rebrot de
totes les espècies vegetals ripàries. Serà imprescindible el
coneixement exhaustiu de les espècies per cada regió biogeogràfica
i la seva potencialitat com a material viu utilitzable en l’estabilització
de riberes. Els salzes presents a Catalunya i que poden emprar-se
en tècniques de restauració ecològica dels corredors fluvials són:
1 Gatell (Salix atrocinerea)
2 Sarga (Salix elaeagnos)
3 Sàlic (Salix purpurea)
4 Vimetera (Salix fragilis)
5 Salze blanc (Salix alba)
6 Gatsaule (Salix caprea)
L’única espècie poc recomenable per a projectes de restauració
és el gatsaule, ja que el percentatge d’arrelament dels esqueixos i
estaques és baix. Les altres plantes de bosc de ribera ja anomenades
en aquest apartat s’utilitzaran més per a treballs de regeneració
del bosc de ribera.
De la mateixa manera que en les plantacions d’arbres i arbusts,
la millor època per realitzar obres amb materials vegetals vius és
des del més d’octubre fins a finals de març.
8.4.2.2.1 Descripció de les
tècniques
Esqueixos
Fer un esqueix a una planta consisteix
en agafar-ne una porció determinada i
convertir-la en una nova planta. Gairebé
totes les plantes permeten fer esqueixos
de les parts que la componen, per
exemple, de parts tendres, semillenyoses,
llenyoses, de fulles, arrels o porcions
139
Tècnica de preparació
dels forats i posterior
plantació d’esqueixos;
el mateix esquema és
vàlid per a estaques de
material vegetal viu.