Interior Rius

2.3 Formes d’un sistema fluvial
Manual de restauració de riberes fluvials
El traçat d’un riu ve determinat bàsicament per la dinàmica del
cabal d’aigua així com per el tipus i l’estructura dels sòls en el
sector del llit fluvial. El llit fluvial i la zona d’inundació periòdica
com a àrea d’intercanvi freqüent d’aigües, formen un sistema
dinàmic que modifica constantment les seves posicions i
morfometria.
D’aquesta manera podem diferenciar quatre formes diferents
de canal:
• Trams força rectilinis, que es donen en formacions
muntanyenques joves i amb molt pendent.
• Trams amb moltes ramificacions, que es donen en zones amb
un pendent pronunciat i un transport intens de material sòlid.
• Trams meàndrics, que es formen en àrees de poc desnivell.
• Bifurcacions fluvials i formació d’illes; una divisió del curs
principal del riu pot donar-se sobretot en zones de poc pendent,
implicant un increment notable de la secció del riu.
Els meandres són fortes curvatures en el traçat d’un riu que,
sense dependre de la grandària o cabal del sistema fluvial, presenten
la mateixa estructura. La forma dels meandres d’un riu és molt
variable i pot anar des d’un semicercle fins a un llaç. Es parlarà de
meandres en el moment en què la relació del radi de l’arc a
l’amplada del riu sigui superior a 1,5. La formació dels meandres
encara no té una explicació del tot clara, tot i que és evident que
s’inicia amb fenòmens de crescudes o moments d’energia màxima
del riu, havent-hi diferents paràmetres que hi intervenen, com ara
les turbulències, obstacles, densitats de materials, etc. Al no ser
possible quantificar aquests paràmetres, tampoc no hi ha models
de formació acceptats.
No obstant, un riu meàndric presenta el tipus de cabal amb el
mínim consum energètic, i és la forma de corrent més estable que
pot presentar un riu. A més, la creació de meandres en un riu, des
del punt de vista de l’ecologia fluvial, representa un increment
notable de la diversitat estructural i biològica.
A causa dels processos d’erosió i sedimentació que experimenta
el llit del riu es formen ribes escarpades a la banda còncava del
meandre, mentre que la riba convexa acostuma a ser soma
(deposició de materials de transport). Alhora també es formen
trams amb aigües profundes i poc corrent d’aigua, les anomenades
tolles, i així mateix zones elevades anomenades ràpids. Una altra
estructura típica són el bancs de sorra, que s’han de considerar
zones de deposició de sediments.
19