Interior Rius

Manual de restauració de riberes fluvials
acumular sediments i altres materials. A gran escala, la conca fluvial
connecta diferents hàbitats, de forma que hi ha un intercanvi
constant de material genètic entre les localitzacions geogràfiques
interrelacionades. El sòl rep l’aigua de la precipitació i el transfereix
a les plantes. Les plantes fomenten la infiltració i contribueixen a
la recàrrega del freàtic, aporten nutrients al llit del riu, etc.
En el seu desenvolupament, tot ecosistema tendeix a assolir un
equilibri dinàmic. Una vegada ha arribat a aquest estat de
desenvolupament, els canvis constants que esdevenen dins el sistema
sempre seran compensats per mantenir un grau d’estabilitat
inherent a l’ecosistema. Però aquests mecanismes d’autocorrecció
envers impactes o variacions dins el sistema també presenten uns
llindars, i si se sobrepassen, tot l’ecosistema patirà modificacions
que suposaran un desequilibri. A vegades els desequilibris són
compensats amb el temps necessari, de manera que es torna a
assolir un estat d’equilibri dinàmic, diferent a l’anterior. Aquest és
un dels plantejaments de la restauració ecològica, el
desenvolupament passiu de l’ecosistema per recuperar el seu
equilibri dinàmic, que des del punt de vista econòmic resulta el
més eficient. La funció principal, però, de la restauració serà eliminar
els factors impactants que han portat al deteriorament del
corredor fluvial i, en cas de necessitat, aplicar mesures actives de
restauració per millorar l’estructura abiòtica i biòtica del corredor
fluvial.
49
Funció d’aportació
Funció de recepció