Interior Rius

Manual de restauració de riberes fluvials
en el qual cal reconèixer en primer lloc les interferències que modifiquen
l’estructura i funcionalitat de l’ecosistema, per tornar-lo,
en darrera instància, a un estat d’equilibri sostenible, ja que, sovint,
el retorn a la dinàmica natural pot requerir dècades o fins i tot
segles.
Lògicament, el primer pas en la restauració d’un ecosistema fluvial
ha de ser l’eliminació dels factors que li causen els greuges
ambientals. Així, podem diferenciar tres estratègies de restauració
majoritàriament emprades en els projectes que s’han dut a terme
fins als nostres dies.
• Estratègia de no intervenció i recuperació sense interferències
emprada en aquells casos en què els estudis previs a la
restauració demostren que l’ecosistema pot recuperar-se per
la pròpia dinàmica, sense necessitat d’activitats de suport.
• Estratègia d’intervenció parcial per a la recuperació assistida;
hi ha cursos d’aigua en via de recuperació natural lenta i incerta,
però que mitjançant petites intervencions puntuals se’n pot
accelerar la restauració i dirigir-la cap a un resultat definit.
• Estratègia d’intervenció global per a una recuperació
controlada; allà on les capacitats de recuperació de l’ecosistema
impossibiliten una reversió cap a l’estat natural, es fa necessari
prendre mesures actives de restauració.
En contraposició amb la restauració hi ha una altra estratègia
anomenada rehabilitació natural, que té com a objectiu una
recuperació el més natural possible dels cursos d’aigua, però
mantenint les característiques preventives que presentaven abans
de la rehabilitació. En definitiva, la rehabilitació empra tot un seguit
de mesures d’enginyeria biològica i tècniques diverses per reconstruir
un ecosistema fluvial i donar-li la forma -nova o semblant a la
primigènia- adaptant-lo a una necessitat o a un propòsit humà.
En la restauració, en canvi, es tracta de planificar un procés holístic,
que té en compte el sistema natural de caire global que conforma
una conca fluvial, i no es pot dur a terme mitjançant actuacions
puntuals escollides a l’atzar, sinó que ha de seguir unes pautes concretes
d’actuació per assolir un ecosistema en equilibri dinàmic.
El present manual de restauració de cursos fluvials vol donar els
coneixements i les eines necessàries per poder afrontar el repte
que suposa la restauració ecològica de rius i torrents a Catalunya.
Nogensmenys, també té en compte les tècniques de rehabilitació
o d’enginyeria biològica, ja que en molts casos l’alternativa a una
canalització “dura” d’un torrent, sèquia o riu serà l’aplicació de
mètodes naturals d’estabilització de talussos, riberes o llits fluvials.
L’acceptació d’aquest enfocament per conservar les riberes serà el
primer pas per poder rehabilitar ecològicament moltes de les obres
d’enginyeria civil que desvirtuen els nostres paisatges riparis.
13