Interior Rius

Corredors blaus i verds
estacions anteriors. L’estrat arbustiu i arbori és l’hàbitat i la zona
de repòs i cria per a molts ocells i mamífers, per només anomenar
alguns representants molt aparents de la fauna pròpia dels boscos
de ribera.
8.4.1 Comunitats herbàcies
Els prats humits que acompanyen els corredors fluvials, en moltes
ocasions són els darrers refugis per a espècies vegetals que han
esdevingut rares, com ara les orquídies. Per conservar aquestes
comunitats vegetals amenaçades, serà necessària una gestió
acurada d’aquests ecosistemes, amb pastures temporals i
gestionades o segues molt espaiades i només després de les
èpoques de floració de les espècies representatives. El dallat, que
es realitza una o dues vegades l’any, és imprescindible per evitar
que els prats humits es desenvolupin cap a boscos de ribera per
creixement d’espècies pioneres. En el moment en què l’activitat
de la sega bianual deixi de dur-se a terme, aquests hàbitats es
perderan amb el pas dels anys. La sega haurà de realitzar-se per
un sistema de rotació, de manera que sempre hi hagi zones dallades
i zones sense dallar. En tot cas sempre deixarem part de la vegetació
herbàcia sense tallar (al menys un 10 % del total), com si d’un
guaret es tractés. Any rera any variarem la superficie no dallada,
per la qual cosa s’establirà una successió plurianual.
Una altra manera de gestionar de forma encara més ecològica
els prats presents en els corredors fluvials serà la pastura controlada,
que també haurà d’estar limitada a determinades èpoques de
l’any i a un tipus concret de bestiar, per exemple ovelles, vaques i
cavalls. Si mantenim densitats baixes de bestiar, hi haurà una
diversificació en l’estructura dels prats humits, la qual cosa anirà
en benefici de la varietat d’espècies vegetals i animals presents.
L’establiment de vegetació herbàcia es farà a través de sembres,
utilitzant-se sobretot per a la repoblació vegetal de talussos perfilats
o d’àrees de terreny de nova creació en cas d’haver estret el llit
fluvial. En les sembres es faran servir barreges de llavors de plantes
autòctones, tant d’arrelament profund com del superficial.
També s’haurà de tenir en compte el vigor de les espècies escollides,
en funció de si hi ha o no hi ha pastura a l’indret de la restauració,
el tipus de sòl present (ric o pobre), de la humitat relativa, entre
d’altres factors. L’objectiu primer, de totes maneres, serà la fixació
del sòl per evitar el seu transport per l’aigua de pluja o en cas de
crescudes del riu. A llarg termini, però, ens interessarà més una
composició de poc manteniment i gran diversitat per atreure
insectes, rosegadors i d’altres representants de la fauna del país.
Per evitar que les espècies més vigoroses d’entre la barreja de llavors
132