Interior Rius

Aquests tipus de feines són realitzables
amb voluntaris, per exemple, grups d’esplai,
associacions naturalistes, escoles, etc., la
qual cosa pot reduir molt les despeses
necessàries.
Rases amb esqueixos i plançons
Manual de restauració de riberes fluvials
Tècnica emprada sobretot en riberes o
talussos més o menys terrosos o sorrencsllimosos,
en els quals obrirem rases a
diferents nivells i hi col·locarem esqueixos
de salzes i plançons d’altres espècies
d’arbusts i arbres riparis. Una vegada
disposada la vegetació, tornarem a tancar
les rases amb el material excavat, de manera
que la ribera presentarà diversos cinturons de vegetació
horitzontals i paral·lels. El desenvolupament de les arrels és ràpid,
sobretot en el cas dels plançons, la qual cosa estabilitzarà el talús
i evitarà l’erosió superficial, i contribuirà alhora al drenatge en
fondària.
Camps d’aplicació
Per a consolidacions ràpides del terreny, sobretot en el cas de
pendents amb tendència a l’esllavissament. Aquesta tècnica també
s’empra en casos de desprendiments puntuals en riberes o talussos
fluvials, on la repoblació vegetal i la fixació del pendent ha de ser
ràpida. El terreny ha de presentar una superfície regular amb pocs
obstacles.
Avantatges i desavantatges
• Tècnica simple i de baix cost.
• Penetració en fondària de les arrels.
• Possibilitat d’incorporar d’altres espècies a part dels salzes
gràcies a utilitzar plançons, i així diversitat a la plantació.
• Colonització espontània d’altres plantes pròpies del
corredor fluvial, i iniciar la recuperació de la succesió natural.
• Necessitat de gran quantitat d’esqueixos i plançons.
• Tècnica útil per a desprendiments de poca fondària i
amplada.
Realització
Aquesta tècnica, per regla general, només es farà servir per a
obres puntuals en la ribera o el talús del riu, amb una extensió
total de només 0,5 a 2 metres, sobretot en casos d’esllavissament
141
Estructura de les rases
per a esqueixos i
plançons; l’angle del
talús no ha de superar
mai els 10°.