Interior Rius

Corredors blaus i verds
sos al seu lligam a biòtops concrets, els peixos tenen un paper
fonamental com a espècies indicadores, ja que de la seva presència
o absència es poden derivar directament conclusions sobre
l’estructura i la qualitat de les aigües d’un curs fluvial. Podem
anomenar com a representants importants la truita (Salmo trutta
fario), el barb comú (Barbus bocagei), la bagra (Leuciscus cephalus)
i el barb de muntanya (Barbus meridionalis).
Flora aquàtica
Els macròfits han estat emprats en molts casos com a organismes
de control a causa de la relació en molts casos directa entrela seva
distribució i la qualitat de les aigües. Exemples clàssics són la boga
(Typha sp.) i el lliri groc (Iris pseudacorus), però també són
d’importància el plantatge d’aigua (Alisma plantago-aquatica), que
es troba sobretot en aigües tranquil·les i lentes, i l’espargani
(Sparganium erectum), present en aigües de terra baixa i de la
zona submontana, però sempre amb un grau de netedat elevat.
Amfibis i rèptils
Totes les espècies de amfibis i rèptils es poden considerar espècies
indicadores, ja que reaccionen de forma molt delicada als canvis
en els ambients aigualosos, desapareixent en molts casos.
Ocells
Entre els ocells també hi ha tot un seguit d’espècies indicadores,
ja sigui la cigonya, per zones inalterades de prats humits i pastures
extensives, el blauet, l’oreneta de ribera, els ardèids, etc.
Mamífers
Entre altres espècies indicadores podem anomenar com molt
representatives per determinar l’estat d’un corredor fluvial la llúdria
(Lutra lutra), la rata d’aigua (Arvicola sapidus), la musaranya d’aigua
(Neomys fodiens) i diverses espècies de ratpenats.
80