Interior Rius

Manual de restauració de riberes fluvials
d’arrels, etc., i proporcionen les fonts de carboni, nitrogen, fòsfor
i altres nutrients necessaris per a altres organismes, ja siguin terrestres,
edàfics o aquàtics.
El tipus de vegetació i la seva distribució ve determinat pel clima,
la disponibilitat d’aigua, les propietats físiques i químiques
del sòl i la topografia. Alhora, les característiques de les comunitats
vegetals tenen una influència directa sobre la diversitat i tipus de
comunitats faunístiques. Com més variada i extensa sigui la
vegetació, major serà la diversitat de la fauna que l’acompanya.
Els efectes de la vegetació terrestre sobre el curs fluvial són diversos,
però cal destacar-ne la fixació de sediments i la reducció
dels processos d’erosió, la variació del processos d’erosió i
sedimentació per caiguda de fusta morta al riu, la formació de
tolles per acumulació de matèria orgànica morta, cosa que alhora
dóna lloc a microhàbitats importants per a la fauna aquàtica.
Tanmateix, la presència o absència de vegetació és igual
d’important en les seves conseqüències ecològiques i de dinàmica
del curs fluvial, ja que la total absència de comunitats vegetals a
les riberes fa que augmenti la temperatura de l’aigua (sobretot en
rius de poca amplada i a les riberes), l’erosió de materials superficials
sigui superior, disminueixi la capacitat de retenció d’aigua dels
sòls amb el consegüent canvi en el balanç hídric de la conca fluvial,
etc. Ara bé, els efectes més evidents que provoquen les
modificacions en la cobertura vegetal terrestre dels corredors
fluvials són els que afecten la fauna aquàtica i terrestre. Hi ha
moltes espècies molt sensibles als canvis més petits en l’ecosistema,
de manera que poden disminuir en nombre o desaparèixer segons
la gravetat de l’alteració, afavorint en molts casos altres espècies
més adaptables.
A més, el corredor fluvial, amb la seva vegetació associada, forma
un corredor natural entre el naixement del riu i la seva desembocadura,
el qual és essencial per a la dispersió, migració i
desplaçament de la fauna.
Les comunitats vegetals vénen determinades per la seva
complexitat estructural, tant a nivell de distribució vertical com
horitzontal. La vegetació pot estar composada per un estrat arbori,
un estrat arbustiu i subarbustiu i finalment l’estrat herbaci. Dins
l’estructura també s’hi inclou la matèria vegetal morta en forma
de troncs caiguts, branques mortes, fullaraca i soques. Com major
sigui el número d’espècies i la diversitat d’edat en l’estructura vegetal,
més espècies de fauna albergarà. Els factors determinants
per a la diversitat específica dels boscos de ribera d’un corredor
fluvial seran l’extensió de les comunitats vegetals autòctones, la
grandària de les diferents espècies arbòries i el nombre d’espècies
per estrat (herbaci, arbustiu, arbori) presents. Com més gran sigui
39
Els efectes de la
vegetació terrestre
sobre el curs fluvial
són diversos, però cal
destacar-ne la fixació
de sediments i la
reducció dels
processos d’erosió.