Interior Rius

Corredors blaus i verds
al curs alt (si aquest ja presenta alteracions) i continuar riu avall
fins a arribar a la desembocadura, podrem reduir molt les fases de
prova i error, i incrementar les probabilitats d’èxit.
La planificació i el disseny d’una restauració ecològica ha de
tenir en compte totes les alteracions i pertorbacions presents al
corredor fluvial i la seva zona d’influència, com també els perjudicis
que ocasionen, cercar una solució tant per a les alteracions directes
com indirectes. Per poder dissenyar el projecte de restauració, en
primer lloc haurem de tipificar i conèixer les alteracions possibles
que puguin presentar el riu i els ecosistemes relacionats. Sempre
podrem planificar millor les mesures de recuperació de l’estructura
i les funcions del corredor fluvial si sabem les causes de les
alteracions i la manera en què l’ecosistema hi respon.
3.1 Alteracions naturals
Hi ha tot un seguit d’alteracions immanents a la natura que
poden causar modificacions als cursos fluvials, com ara les
avingudes, les tempestes, els incendis, els paràsits i les malalties,
els canvis de temperatura, la sequera, etc. Els ecosistemes
respondran d’una forma o d’una altra depenent de la seva
estabilitat, resistència i capacitat de recuperació. En la majoria dels
casos, la recuperació no necessita de cap intervenció, ja que els
sistemes naturals estan preparats per recuperar-se. Aquest és el
cas de la vegetació de ribera, on les espècies més properes a l’aigua
són molt flexibles i en cas d’avingudes s’ajauen fins al nivell del sòl
per reduir l’embat de l’aigua, per tornar a adreçar-se una vegada
el fenomen ha passat. La fertilitat del sòl, millorada gràcies a la
deposició de sediments després de les avingudes, farà que
superfícies on hagi desaparegut la vegetació per l’arrossegament
de l’aigua es tornin a poblar amb rapidesa amb espècies pròpies
de l’ecosistema.
3.2 Alteracions causades per l’home
En un espai tan humanitzat com és Catalunya, els usos dels
cursos fluvials van començar ben aviat, sigui pel transport de fusta,
l’aprofitament de l’energia del corrent d’aigua per moure molins,
per a guanyar terrenys a favor de l’agricultura dessecant zones
deltàiques i d’aiguamoll. Però, ha estat en aquest darrer segle quan
s’ha intervingut sobre l’estructura dels rius amb impactes físics
directes per al corredor fluvial, com ara la regulació dels cursos
fluvials, la canalització de les lleres, la construcció d’embassaments
per a l’obtenció d’energia elèctrica o per fer reservoris d’aigua per
irrigar sòls agrícoles, la desviació d’aigües per canals, la construcció
52