Interior Rius

Manual de restauració de riberes fluvials
• Creació de microhàbitats per a determinats organismes gràcies
als macròfits.
• Disponibilitat de nutrients per als organismes consumidors
gràcies al creixement dels macròfits.
• Retenció de matèries en suspensió gràcies als macròfits,
millorant la qualitat de les aigües.
La microflora dels rius és formada per l’anomenat perífiton o
pel·lícula biològica que recobreix substrats sòlids, algues, plantes
superiors (macròfits) i el plàncton.
43
Tipus i espècies de macròfits
• Macroalgues (Chara foetida)
• Molses aquàtiques (Riccia fluitans, Fontinalis antypiretica)
• Fanerògames submergides (Potamogeton sp.,
Ceratophyllum sp.)
• Plantes aquàtiques amb fulles (Nenufar sp.,
Callitriche sp.)
• Plantes en suspensió (Lemna sp.)
• Macròfits emergents (Phragmites sp., Typha sp.,
Glyceria sp.)
Les comunitats helofítiques
Són aquelles que estan parcialment submergides. Essencialment, n’hi ha dues tipologies:
el canyissar i el creixenar.
El canyissar el dominen dues gramínies altes (el canyís la i boga) que conformen una
trama espessa de llistons herbacis semisubmergits en sòls fangosos. La volatilitat de les
tiges d’aquestes plantes el converteix en un espai que barra el pas als animals grans i
permet amagar molt bé els petits. Els canyissars també són espais utilitzats per grans
ocells com ara algunes ardèids que fan clapes entre el canyís. El canyissar creix en rabeigs
o a les voreres d’aiguamolls i embassaments.
El creixenar, en canvi, viu en rierols i rius de poca fondària en aigües riques amb elements
nutritius. El formen unes poques plantes herbàcies com ara els créixens bords (Apium
nasturtium), els créixens (Nasturtium officinale), els créixens de cavall (Veronica anagallisaquatica)
i la cua de cavall (Equisetum maximum).