Interior Rius

Haurem de garantir
les millors condicions
de desenvolupament
de les plantes en
obres d’estabilització
de riberes; de no ser
així, aquesta part del
projecte estarà
destinada al fracàs.
Corredors blaus i verds
• Els pollancres i àlbers són plantes adequades per a la
repoblació forestal del bosc de ribera, però menys propícies per a
tècniques d’estabilització a causa del seu arrelament superficial i
el seu port elevat, ja que sovint són descalçats.
• Hi ha salzes de port arbustiu i d’altres de port arbori. La
diferència entre ambdós s’ahurà de tenir en compte a l’hora de
d’establir un criteri de selecció de les espècies per establitzar talussos
i riberes.
• Els salzes de port arbori s’evitaran en tècniques que afectin
el peu del talús, a menys que es pugui garantir el manteniment
del port arbustiu per poda.
• L’elasticitat de les espècies.
• Les accions sobre altres vegetals (p.ex., els pollancres
inhibeixen el creixement d’altres plantes).
• La resistència davant malalties i paràsits.
Hi ha causes diverses que eviten l’èxit de les obres d’estabilització
a realitzar a les riberes fluvials; si les coneixem i les tenim en compte
a l’hora de planificar la nostra restauració, podrem evitar-nos
problemes previsibles a priori. A continuació detallem les causes
més habituals que condueixen al fracàs d’una mesura de
bioenginyeria per estabilitzar les riberes fluvials:
1. Selecció d’una tècnica inadequada.
2. Preparació insuficient del terreny (perfilat, anivellat,
desbrossat) o material de rebliment inadequat.
3. Mètode de construcció equivocat o mal executat.
4. Període de treball mal escollit.
5. Selecció equivocada de les espècies vegetals, tant pel que
fa a l’època de plantació com també per la seva aptitut com a
material de construcció biològic.
6. Emmagatzematge equivocat dels vegetals abans de la seva
plantació (exposició de les arrels a l’aire lliure, dessecació i/o
congelació de les arrels).
7. Manca de manteniment de la vegetació després de
l’execució de l’obra.
8. Manca de coneixement del lloc de la intervenció quant a
nivells d’aigua d’estiatge i semipermanents, així com del nivell del
freàtic.
Com es pot constatar, la major part dels problemes surgeixen
d’una manca d’informació previa al projecte, la qual cosa ens porta
a una planificació errònia, ja sigui per la tècnica, els materials
vegetals emprats o el desconeixement del règim hidràulic del curs
fluvial. Sempre haurem de garantir les millors condicions de
desenvolupament de les plantes en obres d’estabilització de riberes;
de no ser així, aquesta part del projecte estarà destinada al fracàs.
Les tècniques per a la construcció de proteccions vegetals vives
138