Interior Rius

Les canalitzacions
artificials ha comportat
impactes severs sobre
les lleres dels rius,
especialment, pels
abocaments d’aigües
residuals.
Corredors blaus i verds
graves per manca de nous materials i, en el cas de Catalunya, els
sistemes deltàics pateixen una evident regressió a causa de la manca
de sediments transportats pel riu i l’erosió marina. L’erosió en
profunditat del llit del riu pot tenir com a conseqüència la davallada
del nivell freàtic, la qual cosa pot afectar les zones humides, els
boscos de ribera i les altres comunitats naturals. Una problemàtica
especial és la dels desembassaments fets o buidats periòdics de
les grans preses a través de les comportes de fons, que provoquen
l’evacuació de grans quantitats de llot amb aigües molt anòxiques
que a la vegada impliquen modificacions ecològiques temporals
d’impacte substancial riu avall.
Canalitzacions i desviaments
Les canalitzacions i els desviaments dels cursos fluvials produeixen
greus alteracions en els ecosistemes fluvials, ja sigui per la
desaparició de gran part dels hàbitats presents al mateix llit del riu
o per la destrucció dels boscos de ribera durant els treballs de
canalització o desviament. Una conseqüència indefectible
d’ambdues actuacions és la interrupció de la connectivitat del corredor
fluvial. Tanmateix, el desviament d’aigües, sigui a través de
canals de reg agrícola o per a transvasaments, té efectes en molts
aspectes similars als embassaments. L’aiguabarreig o la barreja
d’aigües d’un riu cap a un altre altera totalment les condicions
físiques i químiques del riu que les rep i provoca la migració
d’espècies d’un riu cap a l’altre, entre d’altres efectes.
En molts casos, les canalitzacions
del llit fluvial havien de servir per
reduir els impactes de les
avingudes. En realitat, cimentar les
riberes provoca una reducció de
l’espai inundable a disposició del
riu. Una menor secció del canal,
encara que tingui més alçada,
incrementa la velocitat de flux de
l’aigua i, per tant, la seva força
destructiva. Les canalitzacion eliminen
els efectes naturals de retenció
de sediments i materials,
d’infiltració a les planes al·luvials,
com també de reducció de la
velocitat de les aigües per repartició
d’aquestes en amplada i pels mateixos entrebancs naturals. Si els talussos
de contenció se situessin a més distància del llit del riu, aquest podria
mantenir en part la seva dinàmica natural i acomplir en gran manera
les seves funcions per limitar els efectes destructors de les avingudes.
54