Interior Rius

Corredors blaus i verds
Per a zones on el llit del riu està format per llims i sorres molt fines,
el millor serà utilitzar pales de mostreig o dragues. En aigües molt
ràpides es poden fer servir caixes de mostreig, que es col·locaran
al fons del llit.
Els índexs assignats a les diferents famílies representen el grau
de tolerància enfront d’aigües contaminades (pol·lució orgànica).
Així, als menys tolerants se’ls assigna índexs alts, mentre que els
més tolerants presenten índexs més baixos. En la determinació de
la presència d’invertebrats en un curs fluvial podem dir que com
més alt sigui l’índex global (addició de tots els índexs individuals),
més alta serà la qualitat de les aigúes. Tanmateix, aquest índex global
de qualitat ambiental presenta dues mancances considerables:
1. No diferencia entre curs alt, curs mitjà i curs baix, de forma
que no es té en compte la riquesa d’espècies segons l’hàbitat
on ens trobem encara que la qualitat de l’aigua sigui la mateixa.
2. Els resultats obtinguts per aquest mètode són dependents de
l’exactitud del cens. Com més acurat sigui, més espècies
determinades hi haurà i major serà el valor de l’índex global.
En cas que definim poblacions d’invertebrats en estats de
referència (veure capítol 4.2) per a ecosistemes fluvials determinats,
tindrem una eina per fer avaluacions entre les dades recollides
pels nostres censos i els estats de referència. Així obtindrem el que
anomenarem un índex de qualitat ecològica (IQE). Com més pròxim
a 1,0 estigui l’IQE (divisió de l’índex obtingut al cens per l’índex de
referència), més sà estarà l’ecosistema fluvial.
El més important en totes les determinacions abans esmentades
és que les dades obtingudes es comparin entre elles, i poder
extreure’n conclusions que ens ajudin a definir les actuacions del
pla de restauració. També haurem de saber fins a quin grau
d’exactitud volem arribar en els estudis del valor ecològic, i això
dependrà sobretot de l’abast i el tipus d’actuació que pretenem
en el corredor fluvial objecte del nostre projecte. En tot cas, sempre
haurem de definir uns objectius concrets sobre la base de les dades
obtingudes de l’estudi previ de les condicions actuals del corredor
fluvial, adaptant-los alhora a les realitats socioculturals de l’indret
i també a les possibilitats reals del nostre equip de projecte. Sempre
serà un procès holístic en el que tot un conjunt de factors ens
portarà a cercar la millor estratègia de restauració o rehabilitació
del curs fluvial.
114