Interior Rius

Corredors blaus i verds
7.4.2.1 Determinació de la vegetació del
corredor fluvial
La vegetació aquàtica, helofítica i ripària dels cursos fluvials és
de summa importància per assegurar tota una sèrie de funcions
implícites (autodepuració, nutrició, estabilització, disponibilitat
d’hàbitat, etc.), a més de constituir l’element estructural més
important de la majoria dels hàbitats presents al corredor fluvial.
Les comunitats vegetals de les riberes fluvials del nostre país
estan ben definides i podrem determinar la qualitat dels boscos
de ribera que acompanyen els cursos fluvials per la seva composició
d’espècies, la seva complexitat estructural i l’extensió que presentin,
tant al llarg de les riberes com en la seva distribució transversal.
Les plantes aquàtiques i helofítiques, els anomenats macròfits,
són en molts casos un bon indicador de la salut d’un ecosistema
fluvial, de la qualitat de les aigües i també un model de valoració
senzill, ja que en general són espècies arrelades, de força grandària
i que no presenten massa varietat. La presència o absència de
determinades espècies de macròfits (a l’hivern, la majoria
desapareix, per la qual cosa només són bons indicadors una part
de l’any) ens indica l’estat de salut de l’ecosistema fluvial. Tanmateix
ens serviran com a paràmetre de seguiment per avaluar l’efectivitat
de les mesures de restauració o si hi ha problemes no previstos, de
manera que es pugui actuar per corregir el desenvolupament.
El millor mètode per determinar els macròfits d’un sistema fluvial
és el mapatge, la qual cosa significa dentificar acuradament
les espècies presents, i situar-les posteriorment en un mapa de
vegetació aquàtica. Aquesta tècnica resulta molt útil en el cas del
llit de riu de poca fondària i de corrents no massa forts. En qualsevol
cas es recomana fer un mapatge de 1 km per cada 10 km del curs
fluvial, ja que així hi ha una determinació aproximada del 97%
dels macròfits presents.
Les recomanacions més importants pels censos de macròfits són:
• Prendre’s el temps necessari per fer un cens acurat.
• Realitzar el cens només sota condicions propícies, la qual cosa
significa que ha de ser l’època de creixement, el corrent no ha
de ser massa fort i l’aigua no ha de ser tèrbola.
• Serà imprescindible utilitzar una llista de control de macròfits
que s’haurà preparat abans d’iniciar el treball de camp.
• Cercar persones expertes per realitzar els censos.
• Acotar perfectament el tram que estem sotmetent a estudi
damunt de mapes o esbossos, anotant l’indret, la data del
cens, la persona encarregada i les característiques físiques del
llit del riu (amplada, fondària de l’aigua, substrat).
106