Interior Rius

Corredors blaus i verds
canvis que es donen en els hàbitats aquàtics i a la presència de
contaminants orgànics. Les aigües contaminades normalment
contenen menys varietat d’espècies d’invertebrats, segons sigui la
tolerància de cadascuna d’elles. A més, necessiten períodes de
temps llargs per crear poblacins estables en un sector determinat
del riu; això significa que la seva presència ens indica que les
condicions prèvies del curs fluvial s’han mantingut constants durant
un espai temporal relativament llarg.
Els avantatges d’utilitzar espècies d’invertebrats com a model
de seguiment dels efectes de la contaminació i també de la
canalització d’un curs d’aigua són:
• Hi ha molta varietat i abundància d’invertebrats en gairebé
tots els hàbitats d’aigua dolça.
• Les espècies són força sedentàries, la qual cosa ens dóna una
relació directa entre la contaminació o alteració i l’emplaçament
on han estat capturats els invertebrats.
• El cicle de vida de moltes espècies és superior als sis mesos,
per la qual cosa ens donen una visió global de les condicions
imperants. Això els fa un bon indicador per a diversos factors
d’impacte ambiental.
• La determinació dels invertebrats fins al nivell de les famílies a
què pertanyen és senzilla, i ens donen una informació fiable
sobre la qualitat de les aigües.
La determinació d’invertebrats pot ser tant qualitativa com
quantitativa. En cas de realitzar censos qualitatius, ens limitarem a
identificar les espècies d’invertebrats presents en un tram de riu
determinat. Es tracta d’un model poc costós per establir el grau
de contaminació de les aigües. Segons la presència o absència de
determinades espècies podrem predir els diferents microhàbitats
dins el curs fluvial, tot i que per obtenir dades rellevants també
haurem de censar els invertebrats des del punt de vista quantitatiu.
A través dels estudis quantitatius també poden establir-se relacions
entre espècies determinades d’invertebrats i plantes aquàtiques,
la qual cosa ens podrà indicar possibles impactes que afecten les
poblacions d’uns i altres organismes.
Les mostres d’invertebrats s’hauran de prendre com a mínim al
llarg de tot un any, una vegada al mes, ja que hi ha espècies
estacionals que d’una altra manera no seran registrades en els
censos. Per no complicar massa la identificació dels diferents
individus presents en una mostra, per a la majoria dels objectius
de determinació de la qualitat ambiental ens serà suficient determinar
les famílies a què pertanyen. Per poder avaluar l’efectivitat
de la mesura de restauració, haurem de realitzar controls
d’invertebrats a llarg termini, en funció de poder establir la
recuperació o canvi de les poblacions.
112