Interior Rius

Manual de restauració de riberes fluvials
totes dues riberes, només en una o en cap. En aquesta extensió
superficial, el riu modela el paisatge de forma dinàmica, pot cercar
nous recorreguts i formar un nou llit, segons sigui la intensitat
de l’avinguda i la força erosiva que l’acompanya.
La zona de transició ve definida per la riba que forma la plana
al·luvial i l’àrea d’influència, donant lloc a un paisatge d’estructura
molt diversa. És a partir d’aquí que es dóna l’aportament d’aigües
superficials i subterrànies, determinant en part la composició química
i de nutrients del riu.
Llit del riu
La interrelació funcional de les diferents àrees parcials del corredor
fluvial és d’importància decisiva per al valor ecològic d’un sistema
fluvial, i fa palesa la necessitat d’interacció dinàmica entre
els elements dels ecosistemes aquàtics, semiaquàtics i terrestres.
2.2 El poder d’un sistema viu: la visió global de
l’ecologia
L’estudi dels rius com a ecosistema ha propiciat l’aparició de
nous conceptes com ara el de “continuïtat del riu”, que intenta
explicar el funcionament de l’ecosistema fluvial relacionat amb les
comunitats que hi habiten, de forma que les característiques i
dinàmiques del recorregut d’un riu no poden ser enteses sense
considerar les relacions entre els trams anteriors i, que no es poden
gestionar trams de riu d’una forma aïllada. Aquest model ha
17
Zona de transició
Plana d’inundació
Diferents elements del
curs fluvial.