Interior Rius

Els deflectors laterals
s’empren sobretot per
tornar a formar un curs
fluvial amb meandres i
per diversificar
l’estructura del llit del
riu.
Els troncs disposats a
l’interior del riu, a més
d’actuar com a deflectors
donen hàbitat i nutrients
als seus habitants.
Corredors blaus i verds
per encabre elements d’aquestes dimensions. Els sistemes de fixació
hauran de ser segurs i soportar els embats de les riuades; si això
no es pot assegurar i hi pogués haver problemes curs avall amb
ponts o d’altres infrastructures, aquesta tècnica no serà apropiada.
Espigons laterals o deflectors
Es tracta d’estructures que sobresurten de forma
perpendicular a partir de les dues riberes, però
que no ocupen tot el llit del riu. S’empren com a
deflectors del corrent d’aigua, que l’allunyen de
la ribera on es troba l’espigó, i eviten la seva erosió,
i incrementen la seva força al centre del llit fluvial
o sobre l’altre ribera, segons l’amplada del riu. Un
altre dels efectes positius que impliquen és
l’augment de la velocitat de l’aigua a l’extrem del
deflector, per la qual cosa es formaran tolles i,
aigües avall, bancs de graves o ràpids. Si es
disposen de forma alternada a certa distància,
contribuïran a la creació de meandres a causa de
l’increment de l’erosió lateral, la qual cosa
contribueix a la diferenciació del llit i de les riberes,
la disminució global del transport de sediments i
l’establiment de vegetació de ribera helofítica, que
en un curs de riu bàsicament recte no tenia
oportunitat de crèixer i que, alhora, contribueix a
l’autodepuració de les aigües. Per als peixos hi
haurà una diversificació d’hàbitats; al mateix
temps, els deflectors els serviran de refugi davant
de corrents forts. Gràcies a la colonització d’algues
i molses aquàtiques, els espigons de pedres laterals
crearan hàbitats ideals per a la fauna invertebrada
dels corredors fluvials.
En llits de riu formats sobretot de llims i sorres, aquestes
estructures necessitaran estabilitzacions per mantenir-se, ja que
en la major part dels casos es perden a causa de l’erosió de la
sorra que forma la seva base. En aquests casos es poden combinar
tècniques de protecció amb geotèxtil i estaques, amb una
possible repoblació vegetal amb espècies helofítiques.
8.2 Treballs de bioenginyeria a les riberes fluvials
Són executats per regla general per reperfilar les riberes en funció
d’assentar-hi de nou vegetació helofítica i les comunitats
122