Interior Rius

Corredors blaus i verds
Característiques d’un corredor fluvial natural i d’un corredor fluvial modificat per
l’home
Corredor natural Corredor fluvial modificat
Unitat funcional del curs fluvial i la zona
d’influència; creació d’una dinàmica amb les
aigües subterrànies i d’inundació.
Zones d’influència repoblades amb intercepció
i evapotranspiració elevada; esmorteïment
d’avingudes, erosió reduïda a la zona d’influència
i poca aportació de nutrients.
Dinàmica del traçat del curs fluvial amb sector
d’erosió i sedimentació; existència de meandres
i desenvolupament d’una elevada diversitat
estructural amb un grau elevat de connectivitat;
recorreguts del riu llargs amb velocitats de flux
moderades a lentes.
Els processos i funcions biològiques es troben
en un punt òptim i el corredor fluvial presenta
una capacitat de compensació elevada envers les
alteracions.
Redistribució de materials i sediments sense
alteracions i amb regeneració constant de l’espai
intersticial; regulació natural del desenvolupament
de les algues filamentoses i dels
macròfits.
Nivell del freàtic alt i desenvolupament
diferencial per zones de la ribera segons el grau
d’humitat del sòl; formació de boscos de ribera i
zones humides; eliminació de sediments per
deposició.
Formació de zones deltàiques com a grans zones
de retenció al sector de l’estuari; poca influència
de les marees.
El riu, les riberes i les zones d’influència formen
una cadena d’hàbitats amb funció de corredor
natural; el corredor fluvial fomenta la migració
d’espècies aquàtiques i terrestres.
Desacoblament progressiu entre el curs fluvial i la
zona d’influència; pèrdua de les funcions de
l’ecosistema a través de la canalització, rebaix del
llit fluvial i de l’embassament; pèrdua de les
superfícies naturals de retenció i sedimentació.
Transformació de la zona d’influència en
superfícies agrícoles, increment de la freqüència i
gravetat de les avingudes, gran erosió; eutrofització
de les aigües a causa de l’adobament excessiu de
les superfícies agrícoles.
Per raó de la canalització i el canvi de traçat del
riu es perd la dinàmica natural; baixa diversitat
estructural i interrupció de la connectivitat;
velocitats del corrent d’aigua més elevades i
recorreguts més curts.
Limitació dels processos i funcions biològiques;
baixa capacitat de compensació.
Reducció o eliminació de la redistribució de
materials i sediments amb tendència a l’erosió del
fons del llit fluvial; l’espai intersticial s’omple fins
a vessar de llims i fangs; increment del desenvolupament
d’algues filamentoses i macròfits.
Disminució del nivell del freàtic i dessecació dels
boscos de ribera i zones humides; increment de
l’aportació de nutrients per mineralització; pèrdua
de gran part d’hàbitats semiaquàtics i aquàtics.
Desconnexió entre el riu i les zones deltàiques per
construcció de murs de contenció o dics; gran
influència de les marees sobre el riu.
Per la manca de boscos de ribera hi ha una
degradació cap a biotops insulars sense connexió
entre ells; els embassaments i graons de retenció
transversals eviten la migració de les espècies
aquàtiques.
58