Interior Rius

Manual de restauració de riberes fluvials
• Sempre haurem de treballar durant l’època de l’any
adequada, és a dir, aquella que menys perill comporti a nivell
d’avingudes i menys afecti les comunitats biològiques presents al
corredor fluvial (períodes de nidificació, cria, aparellament, etc.).
• Utilitzar sempre la maquinària més apropiada per a cada
tasca per minimitzar l’impacte ambiental i aproximar-la al llit fluvial
a través de terrenys de poca vàlua ecològica.
Estrènyer el canal del riu
Sovint els rius presenten canals massa amples, ja sigui
per una deposició de sediments excessiva a causa de
fenòmens d’erosió massius al curs superior o a les zones
d’influència respectives, o per intervencions de regulació
realitzades per l’home (modificació del llit del riu,
construcció d’embassaments amb la consegüent reducció
del cabal, etc.). En aquest cas pot ser convenient estrènyer
el llit del riu per donar-li una velocitat de flux superior que
eviti la sedimentació excessiva i que permeti una
diversificació d’hàbitats dins el canal fluvial per erosió i
deposició (deposició d’arbres morts o còdols grossos dins
del llit, barreres de pedres, entre d’altres tècniques
possibles).
L’estrenyiment només haurà de dur-se a terme en aquells
emplaçaments on l’impacte sigui mínim, és a dir, allà on no hi
hagin comunitats vegetals o animals d’interès. Ara bé, si aquest
fora el cas, també podem assolir l’objectiu d’estrènyer el canal a
través de la creació d’illes dins del llit del riu.
Si s’ha d’emprar maquinària o tècniques vegetals, hi ha diverses
estratègies per reduir l’amplada del riu:
• Excavació en fondària amb deposició del material excavat
en un o ambdós marges del riu, fixant-lo a través de plantacions
amb canyís, boga o d’altres plantes helofítiques. D’una banda
aconseguirem l’objectiu d’estrènyer el riu sense disminuir el nivell
de l’aigua, i de l’altra, constituirem una franja de vegetació
semiaquàtica d’interès autodepurador i com a hàbitat de diverses
espècies animals.
• Utilització de feixines, estaques, trenats vegetals, malles
vegetals i pedres per crear delimitacions estables del llit del riu
amb rebliment de terres de la porció del llit del riu d’amplada
excessiva. A continuació haurà d’assegurar-se mitjançant
plantacions i sembres, ja que és essencial que els materials de
rebliment no atenyin l’aigua corrent.
• Creació d’illes o bancs de graves en punts concrets del llit
del riu. Tot i que pugui semblar un impediment al flux de l’aigua,
119
Dragat parcial del llit
del riu amb creació
d’una franja de
vegetació. El nivell de
l’aigua no varia.